Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Castell de Prenafeta (Montblanc)
Art romànic
Situació Detall de les ruïnes més antigues d’aquest castell ECSA - JJ Menchón Les restes de les fortificacions del castell de Prenafeta són situades al cim d’un turó encinglerat que hi ha sobre el poble actual de Prenafeta Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Des de Montblanc surt la carretera local TV-2421, que porta al poble actual de Prenafeta Des d’on hi ha la font d’aquest poble surt un caminet ben fressat i senyalitzat que mena fins a un pas engorjat En alguns trams s’ha conservat l’empedrat antic d’aquest camí Poc després d’aquest pas, cal girar cap a l’esquerra, travessar el poble rònec…
Santa Agata de Campmany
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn Tant damunt l’absis com damunt el mur frontal són perfectament visibles els importants afegitons que afectaren l’aspecte original de l’edifici J Bonell Santa Àgata és l’església parroquial de Campmany, municipi situat als darrers contraforts meridionals de l’Albera, a la conca del riu Llobregat d’Empordà El poble és a 107 m d’altitud, a la vora del torrent Merdançà El nucli antic, amb les muralles i l’església medievals i l’eixample dels segles XVII-XVIII és a tocar de la riba esquerra del torrent Mapa 220M781 Situació…
Sant Pere de la Vall (Verges)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del cantó de tramuntana F Tur El veïnat de la Vall és situat a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Verges És un agrupament minúscul format de dues masies, can Massaller i cal Rei, amb les seves dependències i bordes Són dos exemples notables de mas fortificat, amb les seves torres de defensa Entre l’una i l’altra hi ha l’esglesiola de Sant Pere També pertany al poblet un antic molí fariner, edifici del segle XVIII, situat a la immediata rodalia, vers llevant Mapa 296M781 Situació 31TEG019590 Per arribar-hi hom pot agafar el camí rural de…
cala en Porter
Cala
Cala de la costa meridional de Menorca, dins el terme municipal d’Alaior, al S de la ciutat, que forma un llarg canyó enfonsat a la desembocadura del torrent de cala en Porter
, que davalla de la muntanya de Toro i els plans d’Alaior.
La urbanització de Cala En Porter s’ha desenvolupat molt i ha esdevingut un important centre d’atracció del turisme estranger Té una església sufragània de la parròquia d’Alaior
Al-Hufūf
Ciutat
Ciutat de l’Aràbia Saudita, a pocs quilòmetres del golf Pèrsic, dins l’oasi de Hufūf.
Hi ha abundants deus d’aigua calenta i freda, procedents d’una extensa capa freàtica És un important mercat de cavalls àrabs Al voltant hi ha jaciments de petroli importants
estany de Mar

Estany de Mar
© Xevi Varela
Estany
Estany d’origen glacial, a la capçalera de la ribera de Valarties, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), a 2.241 m alt., al vessant N del Besiberri.
És el més extens de la Vall d’Aran 34 ha i una longitud de 1440 m Té 110 m de profunditat Al centre hi ha una illa, era Unhòla
la Ribera de Cabanes
Sector marítim del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al vessant oriental de la serralada del desert de les Palmes, on s’estenia l’antic terme d’Albalat dels Ànecs
.
A la zona més pròxima a la platja hi ha l' albufera de la Ribera de Cabanes o albufera dels Ànecs Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València
Laguna de Duero
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, al S de la capital provincial, entre els rius Pisuerga i Duero.
A més de l’agricultura de secà cereals i vinya, el canal del Duero ha permès els cultius de regadiu hortalisses Hi ha ramaderia bestiar de llana i indústries derivades
aliment funcional
Alimentació
Aliment en estat natural o modificat al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies.
De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la denominació nutricèutic
resultatiu | resultativa
Gramàtica
Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada, com saber, tenir, viure, quedar-se, per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània, com aprendre, prendre, néixer, venir.
Els verbs resultatius tenen sovint el mateix sentit que els perfets d’altres verbs jo sé suposa jo he après tinc, he pres viu, ha nascut es queda, ha vingut