Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
col·liri
Farmàcia
Preparació farmacèutica (aquosa o oliosa) destinada a ésser aplicada a la conjuntiva ocular.
En general, aquestes preparacions són líquides, però també poden ésser sòlides o semisòlides pomades oftàlmiques, i molt delicades llur elaboració exigeix les mateixes precaucions que els injectables han d’ésser estèrils i exemptes de partícules sòlides A més, i per a evitar la coïssor, han d’ésser neutres i isotòniques amb les llàgrimes Quan es tracta de pomades, que contenen productes sòlids en suspensió, les partícules han de tenir una mida inferior als 25 μm
escudeller | escudellera
Oficis manuals
Persona que feia escudelles, plats i altres atuells de terrissa o en venia.
Als Països Catalans l’ofici, associat normalment amb el dels ollers i gerrers, prengué increment a partir del segle XVI El gremi de Barcelona aconseguí de separar-se dels ollers i gerrers vers 1528-31 i fou protegit per privilegis contra la introducció a la ciutat de productes elaborats als principals centres productors, com Breda, Malgrat o Paterna Rebé ordinacions el 1614 i el 1623, que es mantingueren vigents fins al segle XIX
corona de Barbotin
Transports
Roda de ferro fos en la qual engranen les baules d’una cadena i que, acoblada a l’arbre de l’argue o del molinet, serveix per a llevar o salpar l’àncora.
Tant la corona de l’argue com la corona o les corones del molinet van proveïdes del corresponent embragatge així, amb el mateix arbre hom pot fer rodar el guardainfant tot tenint trincades les cadenes de les àncores
subjectivisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat.
Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement
aigües residuals
Tecnologia
Aigües que contenen residus diversos procedents bé de la indústria, bé dels nuclis de poblament humà (aigües fecals o negres).
Són abocades generalment en pous morts, o, mitjançant una xarxa de clavegueres, als rius o a la mar En aquest darrer cas, i per tal d’evitar la pollució de les aigües receptores, cal sotmetre les aigües residuals a un tractament previ de depuració depuració d’aigües residuals
quartà

Quartà de Montblanc per a mesurar grans
JoMV
Física
Mesura de capacitat per a grans, pròpia de Catalunya, igual a 1/12 de la quartera o 4 picotins (8 a Lleida).
A Barcelona el quartà val 5,79 l i a Tarragona 5,90 l A Girona el quartà val 6 cops o mesurons, o sia 18,08 l A Lleida val 6,113 l a més és emprada la mesura de tres quartans , equivalent a 18,34 l
capacitat d’obrar
Dret
Aptitud de les persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finaliat d’adquirir drets i assumir deures.
La llei priva o limita de capacitat d’obrar a certes persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finalitat d’adquirir drets i assumir deures als menors d’edat, segons siguin o no emancipats, incapacitats per defecte físic, malaltia mental, prodigalitat, etc De totes maneres els principis constitucionals d’igualtat de les persones i lliure desenvolupament de la personalitat obliguen el jutge en cada cas personalitzat a tenir en compte les condicions de maduresa del menor i de la incapacitat el límit de restricció és el de la…
llotja
Arquitectura
Compartiment construït en un teatre, o en un altre lloc d’espectacle públic, separat per envans.
Sovint consta de la llotja, pròpiament dita i de la rerellotja o salonet adjacent
centre d’empenyiment
Física
Centre de gravetat del fluid desplaçat per un sòlid que hi és submergit totalment o parcial.
És el punt en què s’aplica l’empenyiment o força ascensional d’Arquimedes
casa de pagès
Economia
Allotjament turístic en una explotació agrícola, ramadera o forestal en activitat.
El propietari de la casa de pagès obté les seves rendes de l'agricultura, la ramaderia o del bosc, i els ingressos per turisme rural són un complement de l'activitat principal en aquest aspecte es diferencia de l' allotjament rural La Generalitat de Catalunya determina quatre modalitats d'establiments masia , habitatge unifamiliar situat en una explotació agrícola fora del nucli de població on el pagès comparteix habitacions amb els usuaris turístics masoveria , habitatge unifamiliar que es lloga sencer situat en una explotació agrícola on viu el pagès, fora del nucli de…