Resultats de la cerca

Situat al pla de la Font, al nord del coll de Fogueruix, a 2015 m d’altitud, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És propietat del parc nacional, guardat, i té capacitat per a vint-i-tres persones Forma part de la ruta Carros de Foc, que uneix els refugis del parc nacional, i és base per a travesses i ascensions als cims de Roca Blanca 2691 m, Pinetó 2646 m i Tèsol 2700 m, entre d’altres

Situat a l’extrem sud de l’estany d’Airoto, a 2200 m d’altitud, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu Cabana habilitada com a refugi lliure per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantenari de la UEC de Gràcia Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1991 i té capacitat per a dotze persones És base per a travesses i ascensions a cims com els tucs de Marimanya 2679 m i Baciver 2720 m, o els pics de Qüenca 2638 m i del Rosari 2608 m

Situat a tocar de l’estany de l’Illa, a la vall de Gerber, a 2460 m d’altitud, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Fou construït per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantè aniversari de la UEC de Mataró i s’inaugurà el 15 de setembre de 1985 És un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a setze persones, base d’ascensions als pics de Saboredo 2827 m, Bassiero 2898 m i Amitges 2847 m, entre d’altres

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars actualment està dividit en dues comarques que realment corresponen, a grans trets, a dues zones ben diferenciades En altres comarques —per exemple l’Alt Urgell o el Solsonès— hem assenyalat l’existència de castells de tradició pre-carolíngia o carolíngia, que trobem sobretot a les terres més de…

Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari o Trascald el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris El 950 consta com a monestir benedictí el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí Al començament del segle XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de Pallars Jussà pels de Sant…

Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Vila i força d’Alins Força d’Araós Força d’Àreu Castell de Tor Alt Àneu Castell de València d’Àneu Castell de Portaran Castell d’Àrreu Castell d’Alós Torre de són Espot Torre d’Espot Castell d’Estaís Castell de Llort Farrera Castell de Farrera Castell de Burg Castell d’Alendo Castell de la Glorieta Castell de Colomers Castellarnau Castell de Serret Gerri de la Sal Vila closa de Gerri Torre de la Presó de Gerri Castell Salat…

Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…

Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX, Cum jubilo…