Resultats de la cerca

És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia

La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans

Creada, segons la tradició, pel déu Brahmā, és derivada probablement d’un alfabet sud-semític, adaptat posteriorment a les condicions fonètiques de les llengües indoàries es distingeix especialment en el sentit de l’escriptura, d’esquerra a dreta, i en el fet de notar les vocals Ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals estesos per l’Índia i l’Àsia del sud-est

Primer per compte de Webb, més tard per l’Association Botanique Française d’Exploration, per Hooker, per Boissier i, finalment, per compte propi, ajudat per Cosson en les determinacions, recorregué les illes Canàries, la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Provença, Algèria, el Canadà i Àsia Menor recollint plantes que distribuí en forma de centúries als més importants colleccionistes i als centres botànics del seu temps

Les banyes, corbades cap enfora i endavant o bé una mica cargolades en espiral, són anellades i anguloses El front és convex, el musell sense barba, el pelatge llanós i la cua llarga Inclou principalment les ovelles, actualment domesticades, i l'arruí, l'argalí, el mufló, l'úrial i el bàral, que habiten en zones muntanyoses, àrides i rocalloses d’Àsia, Àfrica i Europa

La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima

Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà , respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat

Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana

Descendent de Romà I, visqué dedicat als estudis fins a l’edat de seixanta anys Per voler de Constantí VIII, hagué d’esposar la seva filla Zoè i també succeir-lo en el tron 1028 Inexpert en política i en qüestions militars, fou derrotat a l’Àsia pels àrabs A Constantinoble, es convertí en un personatge impopular pel fet d’haver suscitat la qüestió dels imposts

Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina