Resultats de la cerca
Es mostren 1990 resultats
ballester

Ballester
Ornitologia
Ocell apodiforme, de la família dels apòdids, semblant al falcillot, però de mides més grans (ateny uns 21 cm de llargària) i de colors bruns, amb la part de sota blanca i el pit barrat de color bru.
És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia
repicatalons

Repicatalons
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que és de color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors, el mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s’allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans
brahmi
Escriptura i paleografia
Escriptura emprada des d’abans del segle III aC fins al segle V dC per diverses llengües al nord-oest de l’Índia.
Creada, segons la tradició, pel déu Brahmā, és derivada probablement d’un alfabet sud-semític, adaptat posteriorment a les condicions fonètiques de les llengües indoàries es distingeix especialment en el sentit de l’escriptura, d’esquerra a dreta, i en el fet de notar les vocals Ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals estesos per l’Índia i l’Àsia del sud-est
Eugène Bourgeau
Botànica
Recol·lector botànic francès.
Primer per compte de Webb, més tard per l’Association Botanique Française d’Exploration, per Hooker, per Boissier i, finalment, per compte propi, ajudat per Cosson en les determinacions, recorregué les illes Canàries, la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Provença, Algèria, el Canadà i Àsia Menor recollint plantes que distribuí en forma de centúries als més importants colleccionistes i als centres botànics del seu temps
ovins
Mastologia
Subfamília de mamífers de la família dels bòvids, de cap enlairat, coll relativament llarg i potes esveltes.
Les banyes, corbades cap enfora i endavant o bé una mica cargolades en espiral, són anellades i anguloses El front és convex, el musell sense barba, el pelatge llanós i la cua llarga Inclou principalment les ovelles, actualment domesticades, i l'arruí, l'argalí, el mufló, l'úrial i el bàral, que habiten en zones muntanyoses, àrides i rocalloses d’Àsia, Àfrica i Europa
osteoglòssids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que tenen el cos massís, poderós, comprimit lateralment cap a la meitat i cònic a l’extrem anterior, amb la cua petita i semblant a una paleta arrodonida.
La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima
dejuni
Religió
Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos.
Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà , respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat
Maties Solà i Farrell
Cristianisme
Religiós caputxí i bisbe titular de Colofó.
Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana
Romà III
Història
Emperador d’Orient (1028-1034).
Descendent de Romà I, visqué dedicat als estudis fins a l’edat de seixanta anys Per voler de Constantí VIII, hagué d’esposar la seva filla Zoè i també succeir-lo en el tron 1028 Inexpert en política i en qüestions militars, fou derrotat a l’Àsia pels àrabs A Constantinoble, es convertí en un personatge impopular pel fet d’haver suscitat la qüestió dels imposts
Joan I
Història
Emperador bizantí (969-976).
Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina