Resultats de la cerca
Es mostren 2824 resultats
Albert Argudo i Lloret
Música
Director d’orquestra.
Estudià a Barcelona amb E Toldrà, J Massià, J Zamacois, X Montsalvatge, A Ros i Marbà i J Guinjoan Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu des del 1974 i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974 És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona
Albert Ribera i Lacomba
Arqueologia
Arqueòleg.
Format a la Universitat de València, on es doctorà el 1994, és un destacat especialista en arqueologia urbana Des del 1981 ha estat arqueòleg de l’ajuntament de València, la Secció d’Arqueologia del qual dirigeix des del 2003 De les seves nombroses publicacions, cal esmentar La fundació de València 1998, Las termas romanas de l’Almoina 1999, L’Almoina el nacimiento de la Valencia cristiana 1999, L’Almoina de la fundación a los orígenes del cristianismo 1999, Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno 2000, Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania 2002
Albert Salvadó i Miras
Literatura catalana
Escriptor i polític
Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor El punyal del sarraí , 2000 La reina hongaresa, 2001, i Parleu o mateu-me , 2001, L’…
,
Albert Grau i Dolcet
Música
Músic.
Un any abans de la fi de la Guerra Civil, marxà a França amb la seva família L’any 1948, emigrà a Veneçuela, i s’establí a Caracas Hi treballà en l’àmbit de la seva professió, i el 1967 fundà la Schola Cantorum de Caracas, que dirigeix des d’aleshores, i que el 1974 guanyà el primer premi del prestigiós concurs internacional Guido d’Arezzo Amplià els seus estudis a Itàlia, on estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache 1972-73 El 1989 fou nomenat director del cor juvenil i grup instrumental de l’Escola de Música Juan Manuel Olivares cap principal de la càtedra de direcció del…
Albert Vives i Escuder
Enginyer.
Féu estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1931 Treballà en diverses empreses constructores Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Xile Hi residí a Chillán, fins el 1944, i més tard es traslladà a Santiago de Chile Reprengué els estudis tècnics, i, el 1954, es llicencià en enginyeria civil a la Universitat de Xile Atret pels freqüents seïsmes en el país, s’especialitzà en construccions afectades pels terratrèmols i en estructures de fusta Dins de la seva obra constructora, cal destacar obres de relleu com l’Estadio Español de…
Albert Balil i Illana
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador de l’antiguitat romana.
Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977
Albert Balcells i González
Historiografia
Historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1962, s’hi doctorà el 1967 amb una tesi sobre la qüestió rabassaire publicada el 1969 amb el títol El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire de 1890 a 1936 Anteriorment, el 1964, ja presentà una tesina la primera referida al segle XX realitzada al Principat de Catalunya sobre El sindicalisme a Barcelona de 1916 a 1923 , que fou publicada el 1965 i rebé el premi Nova Terra Amb aquestes dues obres definí una de les principals temàtiques que ha tractat al llarg de la seva prolífica producció l’anàlisi dels moviments socials contemporanis…
,
Albert Ferrer i Soler
Prehistòria
Prehistoriador.
Treballà sobretot a les comarques del Garraf i del Penedès Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola 1949, El poblamiento ibérico del Penedés y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí 1953 i la cova del Batlle Vell de Pontons 1953-54
Albert Escofet i Artigas
Enginyeria mecànica
Enginyer mecànic electricista.
Arribà a Mèxic el 1942, amb el seu pare, Josep Escofet i Andreu, i els seus germans Francesc i Jordi Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1956 Ingressà a la Comissió Federal d’Electricitat com a cap de l’oficina tècnica al departament de laboratori 1956-58 Posteriorment fou superintendent de la divisió nord-est 1959-60 i cap de l’oficina d’Enginyeria Elèctrica de la Gerència General d’Operació 1961-62 Més tard fou nomenat president de la Comissió Federal d’Electricitat el 1980, director d’URAMEX —uranio mexicano— 1982-84 i…
Albert Garcia i Espuche
Historiografia
Arquitectura
Historiador i arquitecte.
Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació notarial Ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina