Resultats de la cerca
Es mostren 1530 resultats
Pere Suñé i Catà

Pere Suñé i Catà
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent i promotor esportiu
.
S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es…
,
premi Nèstor Luján de novel·la històrica
Literatura catalana
Premi literari en llengua catalana convocat anualment i editat per Editorial Columna des del 1997.
Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí…
Sixt Illescas i Mirosa

Vista del mirador de la casa Vilaró (Barcelona), obra de Sixt Illescas i Mirosa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes…
Castell d’Eroles (Tremp)
Art romànic
Aquest castell és citat per primera vegada l’any 893 en la venda que Emerà, la seva muller Adevora, Emolat i la seva muller Sirga feren a Teodilà d’una vinya situada “ in castro Erolas, in loco que dicitur ad Cunio ” A la segona meitat del segle XI, el castell reapareix com a afrontació occidental dels castells de Llimiana i Mur 1055, 1056 i oriental del castell de Castissent 1077 Entre el 1061 i el 1098 Dou, intitulat baró d’Eroles, i el seu germà Oliver posaren llur honor sota la protecció del comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1149 els comtes Arnau Miró I i Oria establiren…
Castell de Mont-ros (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’edifici amb la capçalera J M Melció Les restes del castell de Mont-ros són situades al cim de la muntanya del mateix nom, a poc més de 100 m a llevant de l’església Des del planell que hi ha al cim, actualment força cobert d’alzines, hom pot albirar la plana de Begudà i un tros del riberal del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG629730 Si hom segueix la carretera que va d’Olot a Besalú, uns centenars de metres després d’haver passat el trencall de Begudà, surt a mà dreta una pista, inicialment asfaltada, però molt aviat només transitable amb vehicles per a…
Josep Mainar i Pons
Música
Musicòleg i historiador català de l’art.
Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres volums de La…
Santa Maria de Lasquarri
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli baix de la vila de Lasquarri Indirectament és documentada el 1023, any en què el rei Sanç III de Navarra i Aragó donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles la vila de Lasquarri “ cum ecclesiis, decimis vel adictionibus ” Anys després, el 1040, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Tavèrnoles, és esmentada explícitament dins els béns fundacionals en els termes següents “ et in comitatu Rippacurcensi ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria ” amb els delmes, les primícies, les…
Castell de l’Avellana (Tolba)
Art romànic
L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i…
Kataluna Esperantista Federacio
Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Illes Balears, creada a Barcelona el 1910.
Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans El seu òrgan oficial fou la revista Kataluna Esperantisto 1910-36 Celebrà divuit congressos el primer a Sabadell, el 1910 el 1925 a Palma, el primer fora de Catalunya el darrer se celebrà el 1936 a Manresa, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals Internaciaj Floraj Ludoj, dels quals se’n celebraren disset, amb premis per a obres originals i per a traduccions d’obres catalanes Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament…
Pere Ysern i Alié
Pintura
Pintor.
Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents viatges a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina