Resultats de la cerca

El 1862 fundà el “Zeitschrift für Ethnologie” Creà 1868, amb les seves aportacions, la base del Museum für Völkerkunde de Berlín i fou un dels fundadors de la Berliner Anthropologische Gesellschaft 1869 Escriví unes 200 obres monogràfiques sobre els llocs visitats en els seus viatges també escriví Der Völkergedamke 1881 i Allgemeine Grundzüge der Ethnologie 1884, on introduí alguns dels conceptes bàsics de l’etnologia actual Sosté l’existència d’un pensament popular Völkergedanke basat en el pensament elemental Elementargedanke , instintiu en tots els homes…

De la seva primera novella, Kind tussen vier vrouwen ‘Criatura entre quatre dones’, sortiren moltes obres posteriors, com el cicle d' Anton Wachter 1939-60, assaigs, com ara De toekomst der religie ‘El futur de la religió’, 1947, i nombrosos reculls poètics Altres obres seves són Bericht uit het hiernamaals ‘Notícia del més enllà’, 1964, Het schandaal der blauwbaarden ‘L’escàndol de les barbes blaves’, 1968, Het schuldprobleem bij Dostojewski ‘El problema de la culpabilitat en Dostojevskij’, 1945 i Gustav Mahler Over de structuur van zijn symfonisch oeuvre ‘GMahler…

Estudià medicina a Leipzig Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung ‘L’acció voluntària’, 1888, Der Ursprung der Sittlichkeit ‘L’origen de la moral’, 1889, Beiträge zur experimentellen Psychologie ‘…

Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí…

Després de collaborar en diverses publicacions, fundà la revista Der Sturm 1910-32, de gran importància en la difusió i la promoció dels moviments avantguardistes, especialment de l’expressionisme, i en la qual collaboraren ADöblin, OKokoschka i KSchwitters, entre d’altres El 1932 emigrà a l’URSS, on prosseguí la seva activitat de publicista i on morí poc després d’haver estat empresonat Deixà una obra de caràcter marcadament expressionista, de la qual cal esmentar la novella Das Buch der Menschenliebe ‘El llibre de l’amor humà’, 1916 i diverses peces teatrals, on…

Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen…

Director i professor del Gymnasium de Novi Sad i, posteriorment, bibliotecari de la Universitat de Praga, és considerat un dels pares de l’eslavística La seva obra principal és Slovanské starotžitnosti ‘L’antiguitat eslava’, 1836-37, estudi sobre els orígens de la cultura eslava Cal esmentar, també, Geschichte der slavischen Sprache und Literatur nach allen Mundarten ‘Història de la literatura i la llengua eslaves segons tots els dialectes’, 1826 i Geschichte der südslawischen Literatur ‘Història de la literatura sud-eslava’ 1864 Publicà també alguns reculls de poemes, entre els quals…

Periodista, redactor del Berliner Tageblatt , fou crític teatral de Hannover 1921-23 i més endavant editor de la Neue Literarische Welt Conegut per tractar alguns temes eròtics i escabrosos, com en les novelles Die Verdammten ‘Els condemnats’, 1923, Stürmischer Frühling ‘Primavera borrascosa’, 1937, etc, el centre de la seva temàtica, però, sempre foren els límits de la condició humana, que reflectí amb vigorós dramatisme Durant el nazisme la seva obra fou condemnada Posteriorment es dedicà a la novella històrica, com Das Reich der Dämonen ‘L’imperi dels diables’, 1968 El 1975…

Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums, 1969-86 i…

Guardonat amb diversos premis per la seva obra, conrea la crítica social i intenta desmitificar el passat i present helvètic, denunciant la marginació de refugiats i immigrants, la manipulació de la historiografia i la política d’asil suïssa durant l’època nazi, en peces com Grossvater und Halbbruder ‘L’avi i el germanastre’, 1981, Der letzte Gast ‘L’últim hoste’, 1990, Carleton 1996 i Das Lied der Heimat ‘El cant de la pàtria’, 1998, Alpen-Hegel ‘Hegel Alpí’, 2000, Einsiedler-Welttheater ‘Teatre del món dels solitaris’ 2000, Synchron 2001 i Mein allerliebstes…