Resultats de la cerca

Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de JA Plateau Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913 Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A Machin i J Feyder Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà amb el…

Nucli industrial maquinària, indústria de la confecció, del paper, alimentària i química Entre els seus monuments sobresurten el castell s XVIII, en el qual treballà Jacques-Ange Gabriel 1751-65, i la casa de la ciutat, edifici del s XVI, restaurat al s XIX Fou fundada pels romans i anomenada Compendium Sota la monarquia franca fou seu de nombrosos concilis El 1430 Joana d’Arc hi fou feta presonera i fou lliurada als anglesos Al final de la Primera Guerra Mundial hi fou signat l’anomenat primer armistici de Compiègne 11 de novembre de 1918, en un vagó de tren situat prop del…

Tot i que la seva activitat ja s’inicià els anys cinquanta al voltant dels Salons des Réalités Nouvelles, la denominació del grup fou donada pel crític d’art Pierre Restany i aparegué per primera vegada en el text d’introducció de l’exposició d’Arman Armand Fernández, François Dufrêne, Raymond Hains, Yves Klein, Jean Tinguely i Jacques de la Villeglé a la galeria Apollinaire de Milà a l’abril del 1960 A més d’aquests artistes, Niki Saint Phalle, Daniel Spoerri, Martial Raysse, Arman, César Cesar Baldaccini, Christo o Rotella, en foren integrants Dins una diversitat de propostes,…

S’interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos En el tractat Dei delitti e delle pene 1764 atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777 Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva…

En gran part autodidacte, aprengué a tocar diversos instruments i fou també escenògraf, cartellista, actor, ballarí, clown i illusionista de teatre de varietats els anys cinquanta del segle XX a París En aquesta ciutat fou descobert per Jacques Tati , el qual el contractà com a guionista i director assistent de  Mon oncle 1958 Influït per Buster Keaton i Max Linder, obtingué un gran renom com a clown els anys seixanta Posteriorment, amb Jean Claude Carrière , dirigí els seus propis films, en els quals actuà sovint els curtmetratges Rupture 1961, Heureux anniversaire 1962, amb el…

No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el…

Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es féu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87, i posteriorment a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i Castres 1591-93 Denunciat per unes…

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan…

Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el  Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i…

Doctor en Literatura Moderna per la Universitat Paul Valéry de Montpeller, es formà com a actor al centre René Simon i a l’Escola Internacional Jacques Lecoq de París Entre 1989 i 1992 treballà al Centre Dramàtic Nacional de Borgonya, a Dijon Fou redactor en cap de la revista Les Cahiers de Prospero especialitzada en l’escriptura teatral contemporània És autor, entre d’altres, de Ruptures 1981, Vie et mort de Pier Paolo Pasolini 1984, Croisades 1988, Iphigénie ou le Péché des dieux 1991, Medee Black 1992, Les deux terres d’Akhenaton 1994, Zoo de nuit 1997, Faits divers 1998 i…