Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
Kota
Ciutat
Ciutat de l’estat del Rājasthān, Índia.
L’expansió industrial de la ciutat és potenciada per l’energia elèctrica produïda a la propera presa al riu Chambal Indústries principals són les de l’oli, tèxtils, paper, cotó, destilleries, instruments de precisió, cables elèctrics i fabricació de cautxú Té aeroport i instituts superiors afiliats a la Universitat del Rājasthān
càrter
Tecnologia
Caixa metàl·lica, generalment de fosa o d’alumini fos, que conté el cigonyal, les bieles i els pistons i, en molts motors de quatre temps, tots els òrgans de la distribució, i els protegeix de la pols i de l’aigua.
Consta de dues parts el càrter superior o bancada i el càrter inferior aquest darrer, que sovint és de palastre estampat, serveix de dipòsit d’oli en els motors de quatre temps i de cambra per a l’admissió i la compressió preliminar de la mescla en els de dos temps
Piura
Ciutat
Capital del departament de Piura, Perú.
És situada a 50 m d’altitud a la plana costanera i a les ribes del riu del mateix nom Ciutat amb un comerç molt actiu, amb gran expansió demogràfica 42 555 h 1961, és destacable la producció de cotó i les explotacions petrolíferes Indústries de sabó, oli i cuir
Ǧabal al-Akhḍar
Muntanya
Cadena muntanyosa de calcàries i margues cretàcies i terciàries, situada al NE de Cirenaica, Líbia; puja des de la costa en dos graons fins en un altiplà càrstic, culmina al S d’‘Al-Bayḍā’ (865 m), i s’abaixa gradualment cap al Sàhara.
Les muntanyes són cobertes d’arbredes i matolls de fulla dura sempre verds Aquesta àrea fou colonitzada pels italians a partir de l’any 1930 hom hi conrea cereals, oli i vi la ramaderia és molt estesa Encreuada per carreteres, a la part occidental el ferrocarril uneix Al-Marǧ i Bengāzī
estrígil
Arqueologia
Instrument metàl·lic i corbat en forma d’essa emprat per a la neteja corporal.
Els atletes grecs, etruscos i romans el feien servir després d’exercitar-se a la palestra per a netejar-se la pell, per fregament, i extreure l’oli que s’havien posat per a hidratar la pell, a més de la suor i la brutícia adherida al cos durant l’exercici
antracè

Antracè
©
Química
Hidrocarbur aromàtic tricíclic, que es fon a 218°C i bull a 342°C, insoluble en aigua, soluble en els solvents orgànics, la molècula dels quals forma tres anells benzènics coplanars.
És obtingut en la destillació del quitrà d’hulla i hom l’extreu a partir de la fracció anomenada oli d’antracè Quan és pur presenta una fluorescència blava característica És oxidat fàcilment a antraquinona i serveix com a primera matèria en la fabricació d’alitzarina i de molts altres colorants
Josep Pelegrí i Clariana
Arts decoratives
Esmaltador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Conreà la pintura a l’oli i el gravat a l’aiguafort Adscrit a la joieria Masriera, anà a Ginebra a aprendre la tècnica dels esmalts, de manera que des del 1866 es féu carrec d’aquesta especialitat en aquella casa
Bonaventura Trepat i Samarra
Arts decoratives
Pintura
Pintor, decorador i muralista.
Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc Treballà l’aquarella, l’oli i el tremp Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres la de Setfònts Guiena Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
arbequina
Olives arbequines
© Fototeca.cat
Agronomia
Olivera d’una varietat petita, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent.
Les oliveres arbequines són arbres vigorosos, de producció abundant, adequats per a ésser conreats en climes relativament freds Fan olives de mida molt petita, de forma oval i simètrica, pell molt fina, d’un negre brillant una vegada madura, el rendiment en oli de les quals és del 17,2 al 19,5%
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina