Resultats de la cerca

Autor d’un Episcopologium Vicensis Ecclesiae , que escriví el 1628 per manament del bisbe de Vic Pere de Magarola És una obra poc crítica, que admet diverses llegendes, i ha estat refutada per JRipoll i altres autors

Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de…

Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s’introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d’assistir al concili de Trento El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma un manual contrareformista, de gran difusió

Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir

Residí a Tarragona i Barcelona Alfons III li encarregà el seu sepulcre, realitzat el 1337, al monestir de framenors de Lleida i el 1340 Pere III el seu per a Poblet Associat amb Jaume Cascalls des del 1347, potser participà en el cor de la seu de Girona 1351

Féu la part escultòrica del retaule major de Binissalem 1765 i el de Campanet 1773-74, influït per esquemes de Pozzo, i hom li ha atribuït els Sant Pere i Sant Pau del retaule de la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, i el de Sant Antoni Abat, també a Palma

Fill natural de l’historiador Pere Antoni Beuter Format a València i a Coïmbra Beira, regentà la càtedra de teologia tomista a Évora, on succeí Luis Molina 1587, seguint les posicions teològiques d’aquest molinisme Ensenyà també a Coïmbra Els seus comentaris sobre Tomàs d’Aquino, De angelis i De incarnatione , restaren inèdits

Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època

Autor del catàleg sistemàtic més antic de medicaments conegut als Països Catalans, clar precedent de les farmacopees posteriors, bé que no fou publicat a cura de Pere Mateu, fill de l’autor fins el 1521, deu anys després que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona publiqués la primera edició de la seva Concordia pharmacopoearum barchinonensium

Cinquè fill del rei Ferran I, pel testament del qual fou senyor de Terrassa, Vilagrassa, Tàrrega, Elx i Crevillent Alfons IV li donà Sabadell 1418 i Cervera 1427 Assistí a les noces de Joan II de Castella 1418 i a les del seu germà Joan amb Blanca I de Navarra 1420 Participà en la primera campanya d’Alfons a Nàpols 1422, on fou lloctinent general i perdé Gaeta 1424 Fou un dels enviats a Port Pisà per a tractar la pau entre el duc de Milà i el rei Alfons 1426 Havent tornat a Castella, intervingué en les lluites nobiliàries al costat dels seus germans Joan i Enric contra Àlvaro de Luna 1427 Féu…