Resultats de la cerca

Competí pel Club Natació Montjuïc, i es proclamà campiona de Catalunya de 100 m esquena 1962 També fou doble subcampiona estatal de 100 m i 200 m braça 1961, 1962, sempre a l’hivern excepte en el doble hectòmetre del primer any Participà en la primera trobada Portugal-Espanya 1959

Ingressà a la marina l’any 1914 i en fou ministre 1944-58 i almirall 1970 Partidari de Salazar, fou president de la república 1958-74 i nomenà MCaetano per substituir Salazar Destituït pel cop militar d’abril del 1974, s’exilià al Brasil, però el 1978 tornà a Portugal

Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal

Fill dels senyors Maria I i Joan I, es cognominà d’Haró El 1319, en morir el seu pare, es proclamà regent d’Alfons XI de Castella, el qual el rebutjà com a conseller en assolir la majoritat 1325 Es casà amb Isabel de Portugal Alfons XI el féu matar

Rabí de Toledo, fou mestre d’Abraham Zacut Després de l’expulsió del 1492 s’establí a Portugal És autor de diversos comentaris bíblics i talmúdics i de l’obra d’ètica Měnorat ha-Maor ‘El canelobre de la llum’, a imitació de l’homònima d’Israel ben Yosef al-Naqawa

Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio

De relleu muntanyós, continuació del massís Galaic, a excepció d’una estreta plana litoral, és drenada pel baix Minho, que fa límit amb Galícia, el Lima i el Cávado Bàsicament agrícola mill, vinya —és una de les zones productores de l’anomenat “vinho verde"— i castanyers i ramadera bestiar oví i aviram, té indústria alimentària i de la fusta i artesania El seu principal centre i cap és Braga

Té tasques complementàries de tipus pastoral i altres de caràcter delegat, per la qual cosa normalment és bisbe En les anomenades nunciatures de primera Alemanya, Brasil, Espanya, França, Itàlia, Polònia i Portugal, llurs titulars eren generalment nomenats cardenals en cessar en el càrrec En certs estats ocupen tradicionalment el deganat del cos diplomàtic

Així, a Catalunya-Aragó, el príncep de Girona a Castella-Lleó, el príncep d’Astúries a Portugal, de primer el príncep del Brasil i després el príncep de la Beira a Navarra, el príncep de Viana a Anglaterra, el príncep de Galles , a Itàlia, el príncep del Piemont o de Nàpols , etc