Resultats de la cerca
Es mostren 5015 resultats
Adolf Pons i Umbert
Comunicació
Història del dret
Publicista i advocat.
Estudià a Madrid, on es llicencià en dret 1895 Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor des del 1897 i secretari 1914-19 de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo 1901 Escriví també Del regionalismo en Cataluña 1902, Vagando recull d’articles, 1903, Organización y funcionamiento de las cortes 1906 i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote 1922 El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Josep Camaron i Bonanat
Dibuix de Josep Camaron i Bonanat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País…
Josep Antoni Folc i Costa
Escultura
Escultor, germà de Jaume.
Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i a l’Escuela Superior de la Academia de San Fernando, a Madrid En escindir-se el gremi d’escultors i de tallistes a Barcelona, optà per acollir-se al gremi d’aquests darrers Durant l’ocupació napoleònica treballà a Mallorca són obra seva els medallons del presbiteri de l’església de la cartoixa de Valldemossa i el mausoleu del marquès de la Romana conservat a la seu de Palma Mallorca Posteriorment exercí els càrrecs de vicesecretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII
Francesc Tomàs i Estruch

Francesc Tomas i Estruch
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Indumentària
Projectista de blondes, estampats i tapissos.
Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc
Joan de Sanç i de Barutell
Història
Erudit.
Fill de Ramon de Sanç i de Sala Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis 1777 Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guàrdia marí el 1781 Més tard 1796 fou comissionat pel govern de Carles IV per fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre El 1779 ingressà a l’acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona
Josep Baltà i Elias
Física
Doctor en ciències físiques.
Fou president del Ràdio Club de Catalunya 1923-25 Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la Universitat de Salamanca 1933-41 i de la Universitat Central de Madrid 1941-63, així com acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1948 i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid 1950 Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies construí el primer generador electroestàtic de l’Estat espanyol, i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica Collaborà…
Josep Maria Pla i Dalmau
Farmàcia
Disseny i arts gràfiques
Farmacèutic i editor.
Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres…
Joan Nadal i Cañellas
Historiografia catalana
Bizantinista.
El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola 1960, en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1968 i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1979 Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma El 1976 fundà a Atenes l’Institut…
Guillermo Uribe Holguín
Música
Compositor i violinista colombià.
El 1892 començà a estudiar violí amb R Figueroa i harmonia amb S Cifuentes a l’Acadèmia Nacional de Música de Bogotà El 1903 marxà a Nova York i en tornar, dos anys més tard, fundà l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música, de la qual fou el primer director L’any 1907 es traslladà a París per estudiar a la Schola Cantorum amb V d’Indy i violí amb A Parent, instrument que perfeccionà a Brusselles Durant la seva estada a Europa conegué M de Falla, F Pedrell i E Satie Novament a Bogotà, fou nomenat director de l’Acadèmia Nacional de Música, que…
Johannes Fastenrath
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana es relacionà amb Hartzenbusch i traduí Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus i catalana interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya Catalanische Troubadoure der Gegenwart , 1890, que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo guant del degollat i Los Pirineus Impressionat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina