Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Rafiq al-Harīrī

Rafiq al-Harīrī
© Comissió Europea / Breydel
Política
Polític libanès.
Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat…
Carlos Kleiber
Música
Director d’orquestra alemany.
Fill del també director Erich Kleiber Estudià música a Buenos Aires, on la seva família s’havia refugiat el 1935 per enfrontament al règim nazi Quan tornaren a Europa, continuà estudiant música, però alternà la seva formació musical amb estudis de química a Zúric El 1953 debutà com a director d’òpera al Theater am Gärtnerplatz de Múnic Posteriorment es presentà a les òperes de Düsseldorf i Duisburg 1958-64, Zúric 1964-66, Stuttgart 1966-68 i Múnic 1968 Entre 1974 i 1976 dirigí a Bayreuth i al Teatro alla Scala de Milà, i del 1968 al 1978 fou director invitat de la Staatsoper de Múnic…
,
Jaume de Prades i de Foix
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa…
Enrico Letta

Enrico Letta
© Moncloa
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret i doctorat en dret internacional 1987 per l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa Inicià la carrera política en la Democrazia Cristiana Partito Popolare Italiano, PPI, després de la crisi del 1994, de les joventuts europees del qual fou secretari en 1991-95 En 1996-97, dins de la coalició de govern de centreesquerra L’Ulivo, tingué càrrec al Ministeri de Finances, i el 1998 fou designat ministre per a les polítiques comunitàries i posteriorment d’Indústria 1999-2001 en els governs de Massimo d’Alema i Giuliano Amato respectivament L’any 2002 passà del PPI al partit…
Edvard Beneš
Història
Política
Polític txec.
Doctor en dret, fou professor de la Universitat Txeca de Praga 1913 Aviat es convertí en un dels collaboradors principals del líder nacionalista Tomáš GMasaryk Iniciada la Primera Guerra Mundial, anà a París i hi assumí el càrrec de secretari general del Consell Nacional Txecoslovac 1916, presidit per Masaryk El 1918 notificà a les potències aliades la formació del govern provisional txecoslovac, del qual ocupava el càrrec de ministre d’afers estrangers Presidí la delegació txecoslovaca que concorregué a la conferència de la Pau París, 1919, a fi d’obtenir la separació d’Àustria Participà…
Otakar Jeremiáš
Música
Compositor i director d’orquestra bohemi.
Provinent d’una família de músics, després dels primers estudis a la seva ciutat natal se n’anà amb el seu germà Jaroslav a Praga, on rebé classes particulars de violoncel de J Burian També privadament estudià composició amb V Novák El 1911 entrà a la Filharmònica Txeca com a violoncellista, i al cap de dos anys es traslladà a Ceské Budejovice, on impartí classes a l’Escola de Música del seu pare i dirigí l’Òpera de la localitat Acompanyà més tard el seu germà, pianista, en els concerts que oferí a Itàlia i Suïssa, i tot seguit, a la mort del pare, es feu càrrec de l’Escola El 1929 fou…
La espera
Cinematografia
Pel·lícula del 1955-1956; ficció de 86 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Osa Films Manuel Torres Larrodé, Madrid per a CIFESA València ARGUMENT I GUIÓ VLluch, José María Palacio, Mateo Cano FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Miguel Asins Arbó SO Plácido Colmenares INTERPRETACIÓ Mónica Pastrana María Teresa, Rafael Romero-Marchent Pedro, Rosario García Ortega Dolores, José María Lado Miguel, Rafael Arcos Juan, José Ramón Giner Eloy, Julio Riscal Ramón, Pedro Fenollar Luis ESTRENA Madrid, 23041956 Sinopsi Quatre joves d’un poble espanyol s’allisten a…
Los cuervos
Cinematografia
Pel·lícula del 1960-1961; ficció de 96 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Juro Films JColl, Barcelona ARGUMENT Gabriel Moreno Burgos GUIÓ JColl, José Germán Huici FOTOGRAFIA Francesc Marín blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández César, Jorge Rigaud Don Carlos, Ana María Noé Doña Berta, Rosenda Monteros Laura, Rafael Durán el conseller, Josep Maria Caffarel, Francisco Morán, Alícia Tomàs, Ivan Tubau, Rafael Navarro ESTRENA Barcelona, 22091961, Madrid, 18061962 Sinopsi A Don Carlos, un veterà home d’empresa, els metges li…
regne de Wessex
Història
Un dels territoris de l’Anglaterra anglosaxona, els reis del qual arribaren a assolir la sobirania damunt tot el país.
Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei Egbert I, que…
Església siríaca
Església formada entorn del patriarcat d'Antioquia.
Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina