Resultats de la cerca

Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns…

Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció 1931 Fou un dels reorganitzadors del partit comunista 1930-31, redactor de Nuestra Palabra 1931-36 i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE 1935-36 Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març del 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT Fou afusellat

Es formà a la Llotja amb Josep Dunyach Dins la tònica noucentista, a la qual s’entroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques allegòriques, bé retrats Hi és perceptible una certa influència de Maillol Concorregué a diversos certàmens oficials 1932-35 i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Feu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així…

Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini

S’inicià en la Unió Atlètica Terrassa i aconseguí diversos títols catalans i estatals en categories de formació També competí amb el Barberà-Terrassa i, ja en categoria absoluta, amb el Futbol Club Barcelona 2000 i l’Agrupació Atlètica Catalunya 2001 Establí el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb la selecció catalana 2001 Es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya de 200 m a l’aire lliure 2001 i assolí dos títols catalans d’aquesta prova en pista coberta 2000, 2001 Amb la selecció espanyola, disputà la Copa d’Europa de primera divisió 2000

S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom

Començà a competir l’any 1967 amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc i, posteriorment, passà a l’Esport Ciclista Barcelona L’any 1978, com a amateur , fou campió d’Espanya de fons, guanyà la volta a Tarragona i el Campionat de Catalunya de Muntanya L’any 1979 es convertí en professional amb el Transmallorca i fou tercer al Trofeu Masferrer Un any després corregué amb el Kelme L’any 1979 obrí una botiga a Barcelona, Ciclos Gálvez, des d’on patrocinà equips veterans sota la marca Galvesport Fou vocal a la Federació Catalana de Ciclisme 2004-08

Començà al Banyoles, d’on passà a la UE Figueres 1961-63 i al Girona FC 1963-65 En l’equip gironí es convertí en lateral dret després de jugar d’extrem esquerre Continuà en el Badalona 1965-68, a segona divisió Fitxà pel FC Barcelona 1968-71, amb el qual disputà 84 partits, un dels quals fou la final de la Recopa 1969 El seu darrer club fou el CE Sabadell, amb el qual jugà una campanya a primera divisió 1971-72 i dues a segona 1972-74 En retirar-se es vinculà a l’Agrupació de Veterans del Barça

Format al Club Natació Tortosa, també competí amb l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Medilast de Lleida i el Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya cadet, juvenil, júnior i promesa i campió promesa d’Espanya Respecte al Campio-nat de Catalunya, fou campió dels 60 men pista coberta 2004, 2006, doble campió dels 100 m 2006, 2008 i dels 4 × 100 m 2007, 2009 amb el FC Barcelona També fou subcampió absolut en el Campionat d’Espanya en la prova dels 200 m 2007 Competí amb la selecció espanyola de 4 × 100 m a la Copa d’Europa 2006, 2008, 2009

Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa PIMEM de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991 Començà la seva activitat política durant els anys seixanta quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que…