Resultats de la cerca

S'establí a Canet de Mar, on tingué un fàbrica de teixits de punt El 1915 hi fundà una escola catalana pel sistema de Montessori i un Patronat Local de Cultura, que presidí fins el 1939 Des del 1917 formà part com a regidor de l’ajuntament de Canet, i en fou alcalde en 1931-36 Impulsà la creació d’una biblioteca popular 1919 i de la plaça del mercat 1933 Fou el promotor de l’Escola de Teixits de Punt, una de les més importants d’Europa, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n'ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39 Des del 1939 residí a Prada, i el 1956…

Després d’haver militat al MSC, cap al 1974-75 s’integrà en el Grup d’Acció al Servei de Catalunya i participà, el 1976, en la formació de Convergència Democràtica de Catalunya Diputat a corts, regidor i tinent d’alcalde de Barcelona des del 1979, fou membre de la comissió mixta de traspassos Estat-Generalitat i fou diputat al Parlament català en les legislatures del 1980 i el 1984 Fou conseller de política territorial i obres públiques del 1980 al 1983, i d’economia i finances d’aquest any al 1987 Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona en 1987-93 i diputat al Parlament…

Havent actuat com a fiscal en la repressió nacionalista durant la guerra civil, i des del 1944 com a governador de diverses províncies, fou director general de seguretat 1957-65 i alcalde de Madrid 1965-73 Ministre de la governació 1973 amb l’almirall Carrero Blanco, després de la mort d’aquest el substituí en la presidència del govern gener 1974, des d’on volgué promoure una tímida obertura política que no modifiqués les estructures del règim franquista El rei Joan Carles I el ratificà en el càrrec el 1975, però, incapaç de vèncer la resistència dels sectors immobilistes i de…

Té com a objectiu contribuir a la independència de Catalunya des de l’àmbit local, fomentant entre la ciutadania la difusió de l’exercici del dret a l’autodeterminació i altres iniciatives Fou una de les organitzacions que signà la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013, i juntament amb l’ Assemblea Nacional Catalana  ANC i Òmnium Cultural  és l’entitat que, des de les bases i la societat civil, impulsa el moviment per la independència de Catalunya iniciat el 2010També ha participat amb aquestes dues…

Graduat a l’École Nationale d’Administration 1972, fou membre del cos d’inspectors de finances El 1976 fou nomenat cap del gabinet del primer ministre Jacques Chirac , però no fou elegit parlamentari pel Rassemblement pour la République  RPR fins el 1978, per un breu període, i posteriorment ho ha estat des del 1984 Secretari d’Estat per a Economia i Finances des del 1978 i ministre d’Afers Estrangers des del 1993, el 17 de maig de 1995 fou nomenat primer ministre pel nou president de la República, Jacques Chirac President de l’RPR des de l’octubre del mateix any, al juny del 1996 Juppé…

Fill d’un governador de la província de Cebu, on la seva família té lligams amb les elits locals, després d’obtenir el títol d’advocat 1972, feu carrera en la judicatura fins a arribar a fiscal del districte de Davao Mindanao El 1988 fou elegit alcalde de la ciutat, on posà en pràctica una política de mà dura contra el crim, el narcotràfic i la corrupció Malgrat haver estat qualificades de brutals, les mesures li aportaren una gran popularitat, en ser considerades efectives per garantir la pau i l’ordre després dels primers dos mandats 1988-98, fou reelegit per al període 2001-10 i 2013-16 En…

Camp de refugiats de Livarna, a la localitat eslovena de Dobova, fronterera amb Croàcia © Meabh Smith / Trocaire Les relacions entre el Govern de Croàcia i Eslovènia van centrar bona part del debat polític durant tot aquest 2016 En el marc de l’arbitratge sobre el conflicte territorial que, des del 1991, mantenen aquests dos governs, el Govern croat va decidir abandonar les negociacions després que es filtrés una gravació en la qual un jutge del Tribunal d’Arbitratge intercanviava presumptament informació confidencial amb membres del Govern eslovè Aquesta decisió va provocar la dimissió,…

Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no…

Estudiant de medicina a Barcelona el 1842, es relacionà amb el grup republicà d’Abdó Terradas, i el 1843 s’uní al moviment centralista i prengué part en la defensa del castell de Figueres La seva tasca conspiradora li reportà el 1845 la detenció i el bandejament a Tarragona Tanmateix, pogué acabar la carrera de medicina el 1850 llavors fixà la seva residència a Figueres Intervingué des d’allà en la revolució del juliol del 1854 i, posteriorment, amb Tubau intentà d’organitzar la resistència a l’Empordà contra O'Donnell A Barcelona, on residia des del 1860, assolí aviat anomenada…

Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…