Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Andrea Navagero
Història
Literatura
Escriptor i polític, conegut amb el cognom llatinitzat de Naugerius.
Bibliotecari de Sant Marc de Venècia i cronista oficial de la república veneciana 1516, fou enviat per aquesta com a ambaixador prop de l’emperador Carles V 1525-26 i posteriorment prop de Francesc I de França 1528 Escriví les seves impressions del viatge a Viaggio fatto in Spagna ed in Francia 1563, d’interès sobretot per les descripcions de ciutats Barcelona, entre altres i jardins, amb escasses referències a les circumstàncies polítiques del moment, informació completada per les seves cartes a JB Ramusio A Granada, el 1526, conegué el poeta Joan Boscà, i l’estimulà a utilitzar…
Samuel Webbe
Música
Organista, cantant i compositor anglès.
Rebé formació musical de l’organista de la capella de l’ambaixada bavaresa a Londres, mentre iniciava la seva activitat com a copista El 1775 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixador de Sardenya i començà a compondre gran quantitat de música en llatí per als oficis de les capelles catòliques de Londres Cal destacar la compilació A Collection of Masses with Accompaniment for the Organ 1792, amb obres per a diferents plantilles solistes i acompanyament d’orgue, a més d’un nombrós catàleg de misses soltes També es distingí com a compositor de catches i glees , fins al…
Friedrich Melchior Grimm
Música
Crític alemany.
De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva obra crítica…
Esteve de Sort
Música
Compositor i organista.
Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el…
Alfredo Pareja Díezcanseco
Literatura
Novel·lista i assagista equatorià.
Formà part de l’anomenat “grupo de Guayaquil”, i les seves novelles reflecteixen vigorosament la societat del seu país des d’una tendència realista i una postura crítica El muelle 1933, Baldomera 1938, Hombres sin tiempo 1941, La advertencia 1956, Los poderes omnímodos 1964, Las pequeñas estatuas 1970, La Manticora 1974 i El entenao 1991, etc Escriví també diversos llibres sobre la història del seu país Historia del Ecuador , 1954 El Ecuador de Eloy Alfaro , 1966 Las instituciones y la administración en la Real Audiencia de Quito , 1975, les biografies La hoguera bárbara - Vida de Eloy…
Kurt Waldheim
Kurt Waldheim
© Fototeca.cat
Política
Polític austríac.
Membre del cos diplomàtic des de l’any 1945, fou observador d’Àustria a l’ONU 1955, ambaixador al Canadà 1956-60 i representant permanent d’Àustria a l’ONU 1964-68 Candidat per la democràcia cristiana en les eleccions presidencials del 1971 47% dels vots, substituí Situ U Thant com a secretari general de l’ONU 1972-81 Malgrat la controvèrsia sobre la seva presumpta responsabilitat en crims de guerra com a oficial de l’exèrcit alemany a Iugoslàvia i a Grècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1986 fou elegit president de l’estat primer president austríac no socialista des del…
Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda Sant Antoni de Pàdua
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola barroca madrilenya.
En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de Munic, El…
Berenguer d’Erill i de Centelles
Història
Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.
Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II…
Alexander Dubček
Història
Política
Polític eslovac.
Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys…
Alexander von Bach
Història
Polític conservador austríac.
En esclatar la revolució del 1848 fou elegit membre de l’assemblea constituent i, més tard, ministre de justícia perseguit per la nova insurrecció del 6 d’octubre, es presentà a l’emperador a Olmütz Olomouc i formà part del govern de resistència del príncep Schwarzenberg com a ministre de justícia i com a ministre de l’interior La seva política esdevingué cada cop més conservadora i partidària de la centralització i germanització de l’imperi sistema de Bach , acompanyada d’algunes reformes socials Malgrat la confiança de l’emperador i de l’avantatjós concordat amb la Santa Seu 1855, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina