Resultats de la cerca

Fou un dels principals promotors de la petanca a Catalunya Participà en la fundació de diversos clubs, com el Breda, el Balboa, el Condal, el Penya l’Esplanada i l’Adrianense També fou fundador de la Federació Catalana de Petanca, i directiu durant molts anys del Club Petanca Barcelona Organitzà el primer partit internacional entre França i la selecció espanyola L’any 1966 fou nomenat seleccionador espanyol i el mateix any la federació espanyola el guardonà amb la medalla de plata Després, passà a ser membre de la mateixa federació També fou guardonat amb la medalla de bronze…

Es formà al Club Nàutic Amposta i en categoria juvenil fou campió d’Espanya de vuit amb timoner 2000 i quatre scull 2001 Com a absolut fou campió d’Espanya de quatre amb timoner 1998, exercint de timoner

Formà part del Club Natació Barcelona i fou campió d’Espanya júnior 1961 En categoria absoluta, es proclamà campió 1962 i subcampió 1963, 1966 estatal i assolí tres títols catalans 1960, 1961, 1962 i tres subcampionats 1963, 1964, 1966 Professionalment dedicat a l’àmbit de l’economia, es graduà 1961 en MBA a la Universitat de Geòrgia Fou professor a ESADE a Barcelona Creà l’anomenat mètode Parés per al desglossament de la rendibilitat financera És autor de diversos articles

S’inicià a la pista del Turó Park de Barcelona, de la qual els seus pares eren els encarregats, jugà a l’Hospitalet i a l’Igualada, i es proclamà campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1955 Fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-61 i 1962-67, i la primera temporada fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Entremig, jugà una temporada amb el Club Patí Vic 1961-62 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Copa de les Nacions de Montreux 1961, una Lliga 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965 i dos Campionats de Catalunya 1959, 1965 El 1957 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual…

Migcampista, desenvolupà la seva trajectòria a la Unió Esportiva Lleida 1981-96, amb la qual jugà una temporada a primera divisió Amb 501 partits oficials i 43 gols marcats fou, després de Rubio, el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del Lleida

Vocal de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1918-20 i vicepresident 1931, en fou elegit president el 22 d’octubre de 1931 La complicada situació del club motivà que ben aviat posés el càrrec a disposició dels socis, i el 20 de desembre del mateix any tornà a la vicepresidència fins al 30 de juliol de 1932

Desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Centre d’Esports Sabadell 1919-28, on és considerat el millor porter de la seva història Entre el 1921 i el 1924 defensà la porteria de la selecció catalana en quatre ocasions Després de retirar-se, fou entrenador de porters del Sabadell

Format al Club Natació Barceloneta, guanyà la Travessia petita del Port de Barcelona 1969, entre altres èxits Nedà els 400 m estils individual amb la selecció estatal absoluta als Jocs Mediterranis 1971 El 1972, ja amb el Club Natació Barcelona CNB, aconseguí el campionat absolut i individual de Catalunya en la prova dels 200 m papallona A partir d’aleshores es dedicà al waterpolo i, amb el CNB, fou dues vegades campió de Lliga 1975, 1980 i tres cops semifinalista de la Copa d’Europa 1972, 1975, 1980 Amb la selecció espanyola jugà 198 partits entre el 1973 i el 1982 i disputà dos Campionats d…

Mestre de capella del Collegi del Corpus Christi, el 1676, i l’any següent, de la seu de València De la seva obra conservada destaquen un Dixit Dominus , a dotze veus, Tota pulchra , a quatre veus, i un Lauda Jerusalem , a deu veus Els seus villancicos –més de dos centenars– tenen acompanyament d’arpa, d’orgue o de violí i instruments populars Autor dels oratoris El hombre moribundo 1702, El juicio particular 1703 i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor 1706, que són probablement els primers oratoris escrits als Països Catalans

Fou professor del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i, per les seves idees liberals, fou separat del càrrec l’any 1824 Escriví nombroses obres entre les quals destaca un Tratado elemental de afectos externos y operaciones de cirugía 1822, que fou utilitzat com a llibre de text durant molts anys El 1813 era primer cirurgià del primer exèrcit antinapoleònic