Resultats de la cerca

Organitzat pel Reial Aeroclub de Lleida, el seu precedent fou el concurs internacional celebrat l’any 1930 En l’edició del 1950, hi prengueren part avionetes dels aeroclubs de Logronyo, Saragossa, Sabadell i Reus La segona edició tingué lloc el 1955, i hi participaren avionetes procedents de Sabadell, Osca, Saragossa, Reus, Suquets, Tarba i Sent Gironç S’hi realitzaren exhibicions de vol d’avions militars, avionetes i velers, i s’hi organitzaren diversos concursos Josep Gorina guanyà la prova de velocitat i Joan Vilarrubís, la de regularitat Hi…

Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i impulsat pel seu president, Josep Maria Marcet La primera edició, coneguda també com a Festival Aeri Internacional Verge de la Mercè, tingué lloc al final del setembre del 1956 S’hi organitzaren exhibicions de vol de l’exèrcit de l’aire, exhibicions de velers, acrobàcies aèries encapçalades per José Luis Aresti, llançaments en massa de paracaigudistes, així com el salt individual de la paracaigudista Colette Duval També s’hi realitzà un vol en què el comandant Luis Azqueta trencà la barrera del so La segona edició tingué lloc al mes d’octubre…

Comprèn tres sistemes o períodes de més antic a més modern Triàsic, Juràssic i Cretaci Els tres grups d’éssers vius que tenen un desenvolupament extraordinari en el Secundari són les gimnospermes, els ammonits i els rèptils D’aquests tres grups només els ammonits es poden considerar, pràcticament, exclusius d’aquesta era El Secundari representa un interval geològic de trànsit entre les formes antigues i les que tenen actualment el domini dels diferents ambients També és un interval de trànsit pel que es refereix a les orogènies a Europa el cicle hercinià s’acaba al començament del Secundari i…

És l’escenificació de la llegenda romana de l' Aracaeli , segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibilla Tiburtina En són conegudes diverses versions catalanes dels s XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors

Fou emprès pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d’extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d’una resistència desesperada a l’exèrcit que comandava Escipió Emilià La ciutat fou arrasada i no ressorgí, fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana

Partí de les bases que els cartaginesos havien establert al S de la península Ibèrica, especialment Cartago Nova Cartagena, per compensar les pèrdues a Sicília Anníbal projectà l’atac directe a Roma, en una expedició per terra El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps, seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries batalles de Trebia i Trasimè, però no s’atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics…

Començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s’alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l’èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis 256 aC Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren La pau 241 aC posà fi als dominis púnics sicilians, i l’illa esdevingué la primera província romana Poc després 238 aC Roma aprofità la revolta dels mercenaris a Cartago per tal de…

Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…

Desenvolupament enciclopèdic L’autor, amb un gran domini de l’estil polèmic i amb una visió sense matisos ni concessions del seu cas escandalós, hi narra la seva vida de servei i d’amistat a la casa López, i de collaboració en les empreses religioses i patriòtiques del bisbe de Vic Tot això en contrast amb l’expulsió del càrrec, del palau dels Comillas i de Barcelona, la reclusió a la Gleva, l’intent d’ingressar-lo com a dement, la condemna del tribunal eclesiàstic de retirar-li les llicències sacerdotals i, en fi, la campanya de desprestigi i d’assetjament econòmic La primera sèrie consta d’…