Resultats de la cerca

Del 1970 al 1984 dirigí la Schaubühne de Berlín, on desenvolupà un model teatral de dramatúrgia collectiva que arribà a ésser reconegut internacionalment Mentre que en els muntatges dels anys setanta hi predominava la crítica social i el contingut revolucionari, el canvi de dècada marcà una nova orientació envers un interès cada vegada més gran per l’estètica Després de deixar la direcció, es dedicà a posar en escena òperes, i des del 1992 treballa com a director artístic dels Salzburger Festspiele

Format a la Scuola Musicale de Gènova, deixà la música per l’art del mosaic Establert a Barcelona 1884, fou l’introductor del modern mosaic artístic a l’Estat espanyol decorà San Francisco el Grande de Madrid i, a Barcelona, les Saleses, la Concepció, el Pi, etc Adaptat a l’estil Art Nouveau , treballà en diverses obres de Domènech i Montaner a Barcelona i a Comillas, en el Rosari Monumental de Montserrat 1903, etc Treballà també a Berga, Manresa, Tarragona, Ripoll i Solsona

Fenomen artístic i de vendes durant els anys setanta i vuitanta, és considerat el responsable del ressorgiment de la música tradicional irlandesa, encapçalant un prolífic moviment que acull bandes com Pentangle i Dubliners Començà a publicar discs l’any 1965 i inclogué en la seva evolució musical formes contemporànies com el pop mitjançant la collaboració amb altres artistes Els seus títols més destacables són Year of the French 1982, Another Country 1992, Santiago 1996, Tears of Stone 1999 i Live in Dublin 2005

Emprà el nom artístic Paquita Ferrándiz Debutà a set anys amb La glòria , de Ramon Garriga El 1931 passà a la companyia Vila-Daví Estrenà obres de Sagarra El prestigi dels morts , 1946 L’hereu i la forastera , 1949 i intervingué en reposicions, com la de La filla del mar 1971 i Terra Baixa 1976, de Guimerà, i El cafè de la Marina 1983, de JM de Sagarra L’any 1981 rebé el premi Ciutat de Barcelona És germana del dibuixant Joan Ferrándiz

Fundat l’any 1930, nasqué de la fusió del Club Billar Mundial i el Billar Club Majestic La seva primera seu fou el saló de billars del Cafè American Bar Participa en els Campionats d’Espanya i de Catalunya de billar i algun dels seus jugadors també ha participat en el Campionat d’Europa i en trobades internacionals El 2011 organitzà el Campionat d’Espanya de billar artístic Des del 2004 organitza anualment el Trofeu Ciutat de Manresa de billar

L’any següent s’hi afegiren Chirino, Rivera i Viola es dissolgué al començament del 1960 Aquests artistes tingueren com a activitat principal diverses exposicions collectives en ciutats com Barcelona, Saragossa, Oviedo, Múrcia, Gijón, a més de la preparació d’algunes publicacions i l’organització de cicles de conferències, fets que obtingueren ressò dins l’àmbit artístic local i també ressò internacional a partir de la XXIX Biennal de Venècia i de l’exposició celebrada en el Musée des Arts Décoratifs de París

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

El 1959 consolidà el seu prestigi amb la posada en escena del Brand d’Ibsen Fou director artístic de l’Old Vic Theatre en 1962-63, i un dels cofundadors principals del Manchester's Royal Exchange Theatre, del qual fou director des del 1973 Féu una tasca important a la televisió, i dirigí més de 40 produccions, entre les quals cal destacar adaptacions de clàssics del teatre i, molt especialment, el King Lear , en collaboració amb Laurence Olivier, el 1983

Inaugurada el 30 d’octubre de 1971, fou dissenyada pels arquitectes Francesc Caballé i Josep Soteras És propietat del Futbol Club Barcelona i utilitzada per les seccions d’hoquei sobre gel i patinatge artístic sobre gel, però és oberta al públic sempre que no hi hagi entrenaments o partits de les citades seccions Es troba annexa al Palau Blaugrana i té una capacitat de 1256 espectadors El 2012 era, juntament amb l’Skating Club, l’única pista de gel de Barcelona