Resultats de la cerca

Detingué el rècord mundial de curses llises de velocitat, tanques, relleus, salt d’alçada i longitud Als Jocs Olímpics de Londres 1948 guanyà quatre medalles d’or

Campió de marató als Jocs Olímpics de Roma 1960 i de Tòquio 1964

Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres 1948, aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki 1952, en 5 000 m, 10 000 m i la marató Superà la barrera dels 20 km en una hora 20,052 km, i el 1954 establí els seus darrers rècords 5 000 m i 10 000 m

Especialista de les proves de fons, assolí els títols dels 5 000 i dels 10 000 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972, amb 33264 min, i 27384 min, i en els de Mont-real 1976 amb 132476 min i de 274038 min Assolí el rècord del món en ambdues proves l’any 1972 els 27384 min en els 10 000 m i 13164 min en els 5 000 m

Aconseguí el rècord mundial en les proves de 2 000 m llisos, 5 000 m llisos i 2 milles, i fou imbatut en els 5 000 m des del 1979 fins al 1989 En la prova dels 1 500 m guanyà 39 curses seguides des del 1985 fins al 1990 En els Jocs Olímpics de Seül, lesionat, només guanyà la medalla de bronze en els 800 m Ha estat el primer del Gran Prix d’Atletisme els anys 1986, 1988 i 1989 No participà, també per lesió, en els Jocs Olímpics de Barcelona

El 1998 rebaixà fins a 32600 minuts el rècord dels 1 500 m Aconseguí dues medalles d’or als Mundials d’Atenes el 1997 i de Sevilla el 1999 Obtingué la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Sydney del 2000, i d’or als campionats del món d’Edmonton del 2001

Destacà en la prova de la marató després d’una llarga carrera com a fondista Les seves principals fites foren les medalles d’or aconseguides en la prova de marató als campionats del món d’atletisme d’Atenes del 1997 i a Sevilla el 1999

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona en la prova dels 1 500 m, el seu triomf més destacat Obtingué la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i no pogué assistir als de Sydney a causa d’una lesió El 1997 establí una nova marca europea dels 1 500 m a l’aire lliure amb un temps de 32895 min

Especialitzat en curses de mig fons, des del 1990 residí a Dinamarca, país que representà en les competicions internacionals des d’aquest any i on es nacionalitzà el 1998 El 1995 fou campió del món dels 800 a Goteborg, i el 1997 a París En aquesta distància, baté el seu propi rècord mundial el mateix any cinc vegades dues en pista coberta i tres a l’aire lliure Tot i que la malaltia i les lesions s’interposaren en la seva carrera, fou també campió del món dels 800 m a Sevilla 1999, el 2000 baté dos cops el rècord mundial dels 1000 metres en pista coberta, i en 800 guanyà l’argent en la…

Un dels millors fondistes del final del segle XX Fill d’un granger etíop amb pocs recursos, destacà internacionalment el 1992 en guanyar la medalla d’or en les proves de 10000 m i de 5000 m en el campionat del món júnior L’any següent, el 1993, als campionats del món absoluts de Stuttgart, guanyà la medalla d’or en 10000 m i la d’argent en 5000 m Repetí l’or als mundials del 1995 La seva fama s’estengué quan féu caure la millor marca mundial dels 5000 m el 1994, fins aquell moment en possessió, des del 1987, de Said Aouita Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’or dels 10000…