Resultats de la cerca

Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona  i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 1989, premi…

De família amb tradició de mestres, la seva àvia Antònia es dedicà al magisteri a Camprodon, i dues ties seves li inculcaren la metodologia montessoriana Es graduà en magisteri 1950 i en ciències exactes 1953 per la Universitat de Barcelona El 1954 treballà a l’escola Virtèlia i al Liceu Francès i, posteriorment, a l’escola Talitha 1956-62 Contribuí a constituir, juntament amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat 1965 El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri barcelonès del Verdum, on treballà fins el 1979 Treballà també en la formació…

Collaboradora en diverses revistes literàries, ha publicat entre altres obres poètiques, Persoana întâia plural ‘La primera persona del plural’, 1964, Călcâiul vulnerabil ‘El taló vulnerable’, 1966, A treia taină  ‘El tercer secret’, 1969, 50 de poeme ‘50 poemes’, 1970,  Octombrie, Noiembrie, Decembrie  ‘Octubre, novembre, desembre’ 1972,  Poeme ‘Poesies’, 1974,  Somnul di somn ‘El somni del somni’, 1977,  Întâmplări din grădina mea  ‘Esdeveniments del meu jardí’, 1980,  Ora de nisip  ‘Rellotge de sorra’, 1984,  Întâmplări de pe strada mea  ‘Esdeveniments al meu carrer’, 1988,  Arhitectura…

Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…

Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber  i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s Literature Tehanu…

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, feu magisteri i estudis musicals Es donà a conèixer com a autora teatral i llibretista Publicà  El príncipe de Bretaña , Amor y orgullo i  Lealtad a un juramento  1842 —estrenada amb gran èxit al teatre de la Santa Creu de Barcelona—, i el llibret de l’òpera  Il proscripto d'Altemburg 1843, composta pel seu germà Carles Grassi Abandonà la carrera teatral, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer i collaborà al diari  La Corona de Aragón  dirigit per ell 1854-46 i revistes també dirigides per ell…

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa…

Germana de l’advocat i activista Vicent Miquel i Diego Filla de mestres, continuà aquesta professió Obtingué el títol l’any 1963 i exercí fins el 2002 a Tavernes de la Valldigna, València i Alcàsser Involucrada des de jove en la recuperació del valencià a l’escola, participà en la creació de la secció de pedagogia de Lo Rat-Penat i del primer Moviment de Renovació Pedagògica de la postguerra al País Valencià Coordinadora i professora de didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, sota la direcció…

Desenvolupament enciclopèdic En l’obra es recopilen composicions de diferents tipus i, malgrat que no es conforma un tot unitari, hi predomina la descripció de la natura i de la vida en el camp Es divideix en diferents seccions atenent a criteris temàtics A “Jo voldria”, hi inclou poemes on s’estableix una correlació entre temes com el de l’orfenesa, l’amor o el pas del temps i imatges del món natural “Flora humil” està format per poemes descriptius de temàtica floral les “Complantes” són elegies funeràries “Lilia” són poemes mariològics “Endreces i homenatges” conté textos més aviat…

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…