Resultats de la cerca

Publicada en fascicles pel Grup Serra  dins Brisas , el suplement dels dissabtes del diari  Última hora , i també dins Baleares des del 1996,  Diari de Balears Consta de 25 volums, distribuïts en els 19 que formen el cos general de 28082 veus i més de 20000 fotografies, i que inclouen un primer apèndix en els volums 18 i 19 Els volums 20, 21 i 22 formen l’ Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , que inclou dos volums 20 i 21 amb informació topogràfica, climatològica, econòmica i patrimonial dels municipis mallorquins i un tercer el 22 amb la cartografia de l’illa Els volums…

'Alī ibn Yūsuf, lloctinent de l’almoràvit Yūsuf ịbn Tašfīn, es casà amb una parenta d’aquest, Ġāniya de la qual prengué nom la dinastia, i tingué dos fills Yaḥyà i Muḥammad, governador de Mallorca segurament des del 1126 Durant la conquesta almohade d’Al-Andalus, Muḥammad ibn Ġāniya aconseguí l’autonomia de les Illes Balears aglutinant al seu costat els proalmoràvits fugitius de la península Ibèrica En temps d’Iṣhāq ibn Muḥammad la família es consolidà Dels seus fills sembla que Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya restà en el govern de les Illes Balears, mentre que ‘Alī ibn Isḥāq ibn Ġāniya portava…

Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario de Palma , amb Felip Guasp i Barberí…

Installat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al govern Balear A la seu central hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani El 1987 fou oberta la sala del s XVI i hom preveu l’obertura de la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII El 1995, s’obrí al públic una collecció modernista En vies d’installació hi ha la secció d’arqueologia…

El 1867 arribà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo S’integrà al grup d’educadors del moviment renovador de l’escola uruguaiana, que animà i dirigí Pedro Varela Ensenyà al Collegi Universitari de Montevideo i fou director de les escoles d’experimentació de tercer grau i formador de molts mestres de l’època El 1882, durant la dictadura de Máximo Santos, se separà de l’escola pública per desavinences amb les autoritats dirigents Exercí el magisteri en institucions privades, d’entre les quals cal esmentar la direcció del Liceo Montevideano Fou director del Collegi San Francisco 1888, catedràtic…

Vida i obra Llicenciat en ciències per la UB 1921 Durant les dècades del 1920 i el 1930 mantingué una intensa activitat cultural i política a les Illes El 1923 s’inscriví a l’Associació per la Cultura de Mallorca i en fou un dels membres més actius Collaborà als Quaderns Mensuals  de l’Associació i, més tard, a la revista La Nostra Terra Com a polític, fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca 1932 i d’Esquerra Republicana Balear 1934 També exercí diversos càrrecs a l’Ajuntament de Palma Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, fou el màxim impulsor de Mallorca…

Germà de l’enginyer i publicista Jaume Raventós  El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat  1904-18 i Bon Seny  1919-21, continuador del primer, que es presentaren…

Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…

Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i…

Llicenciada en farmàcia per la Universitat de Barcelona 1995, cursà també estudis de dret per la Universitat Oberta de Catalunya, i posteriorment exercí com a farmacèutica a l’apotecaria familiar 1995-99 Afiliada al Partit Socialista de les Illes Balears  PSIB-PSOE, n’ha ocupat la secretaria de la dona 1997 i 2000 i la secretaria general de la Federació Socialista de Mallorca 2000-12 Des d’aquest any és secretària general del partit ratificada el 2017, el 2021 i el 2025 Inicià la carrera política com a regidora a l’Ajuntament d’Inca 1998-2000, i també ha estat consellera del Consell de…