Resultats de la cerca
Es mostren 10976 resultats
Castell de Segura (Savallà del Comtat)
Art romànic
Situació Façana meridional del castell, el sector més ben conservat amb l’esvoranc de l’antiga porta ECSA - J Bolos Castell situat a l’extrem de la plana que hi ha a la part alta del poble Es troba en una zona de carena, entre la rasa de Segura i el riu Seniol, que aflueixen al Riu Corb Mapa 34-15390 Situació 31TCG555008 Segura és al costat de la carretera local T-243 que va de Conesa a Albió o Vallfogona de Riucorb El castell és al nord, al capdamunt de la població JBM Història La primera referència documental del castell de Segura es troba en el testament de Berenguer Sendred —…
selva nebulosa
Geobotànica
Bosc exuberant propi del nivell de boires de les muntanyes.
És ben característica sobretot d’algunes muntanyes intertropicals
trespol
Construcció i obres públiques
Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d’habitacions.
pinçadora de bales
Indústria tèxtil
Obridora de bales que arrenca petits flocs de bales de fibres de diverses qualitats, en quantitats exactament dosificades, i seguidament les barreja en proporcions ben determinades.
associació magmàtica
Geologia
En els grans conjunts eruptius regionals, agrupació natural de roques diferents que constitueixen una família ben definida des d’un punt de vista químic i mineralògic.
Malgrat l’aparent diversitat i la desconnexió entre les roques presents en un conjunt eruptiu regional, l’anàlisi química i mineralògica posa de manifest l’existència de sèries contínues en les quals les variacions s’efectuen de faisó lineal
la Grevolosa
Aspecte de la fageda de la Grevolosa
© CIC-Moià
Finca del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), on hi ha una de les fagedes més ben conservades de Catalunya, coneguda amb el mateix nom.
abeurada bituminosa
Construcció i obres públiques
Mescla preparada en fred d’emulsions asfàltiques, àrids fins ben graduats i fillers minerals que, després de tallar-se l’emulsió, forma un microconglomerat molt impermeable.
És utilitzada principalment en tractaments superficials de paviments per al manteniment de les capes de trànsit, especialment quan no hi ha problemes de capacitat portant del ferm
centrolòfids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos allargat, oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat, que inclou els trotllos.
simfonia
Música
Gènere orquestral nascut a mitjan segle XVIII, la història del qual es desenvolupà principalment fins ben entrat el XX, encara que s’estén fins l’actualitat.
Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…
Sant Martí de Granera
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església, de la qual ha…