Situació
Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat.
M. Anglada
El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília.
Mapa: L36-14(363). Situació: 31TDG217199. (MAB)
Història
L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori. Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat. Avançat el segle XIII hom va renovar l’església, de la qual ha romàs bàsicament l’estructura, amb un absis ornat d’arcuacions de pedra gran i ben tallada, amagat per la moderna casa de l’ajuntament.
L’any 1357 tenia els altars de Sant Martí, de Santa Maria i de Sant Bartomeu. El 1613 s’hi van afegir dues capelles laterals per a les advocacions del Roser i de sant Isidre. El 1774 es va obrir una nova porta lateral, barroca, i se suprimí la primitiva de ponent, ara tapiada i mig colgada de terra. L’interior de l’església fou renovat amb additaments barrocs. (APF)
Església
En tots els treballs comarcals i generals sobre el romànic sempre s’ha passat per alt aquesta església, ben injustament. És certament un edifici de l’etapa final del romànic, d’avançat el segle XIII, però té característiques ben definitòries d’aquest estil, com el fris de pedra o cornisa sostinguda per petites mènsules que recorre el capdamunt del mur nord, l’únic visible, ja que al mur paral·lel té adossada la rectoria.
També correspon al romànic el portal tapiat i mig colgat de ponent, ornat d’arc de mig punt i decorat amb un bisellat a l’extrem de l’arc amb restes d’un fris de mitges boles, ara molt erosionat; la rosassa, modificada, mostra també vestigis d’una decoració semblant.
La part més característica és l’absis, que tot i haver estat sobrealçat, conserva un fris d’arcuacions de tipus llombard, però molt evolucionades i fetes amb pedres grans i ben tallades. Com que és adossat a la moderna casa del comú, només és visible des d’una finestra interior del pis alt d’aquesta casa. La resta del temple ha estat molt modificada, sobretot durant el segle XVII en què es va construir el nou portal d’accés al mur de migdia dins l’estil barroc. (APF)
Bibliografia
- Pladevall, 1991, pàg. 108