Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
cant gregorià
Música
Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana, afí al de la sinagoga (salmòdia), al de les antigues litúrgies cristianes occidentals i al del folklore grecoromà dels primers segles del cristianisme.
Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma segles V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al segle IX La bona tradició manuscrita és dels segles IX-XII Hom hi empra…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,
eucologi
Cristianisme
Llibre litúrgic de les Esglésies de ritu bizantí que conté els texts propis del bisbe, del diaca i del sacerdot corresponents a la celebració eucarística, als sagraments i les benediccions i a l’ofici.
Santa Maria de Caldes de Montbui
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria es troba a l’extrem ponentí del nucli de la vila, mirant la vall de la riera de Caldes que passa un xic més a l’oest L’edifici actual es troba al límit sud-oest de l’antic recinte medieval Aquest edifici es va aixecar entre el 1589 i el 1714 on hi havia el palau reial i és tradició que l’església romànica que la va precedir es trobava un xic més al nord, a l’indret ocupat avui per habitatges moderns entre Can Santmartí i el carrer de Roma Mapa L37-15393 Situació 31TDG096304 APF Història De l’antiga església romànica de Santa Maria de Caldes de…
sanedrí
Judaisme
Corporació jueva que tenia la suprema autoritat religiosa, amb atribucions judicials, al país de Judà, o Palestina, sota el domini de Roma, fins que l’imperi Bizantí abolí el patriarcat de l’antiga província romana.
Abans de la destrucció de Jerusalem 70 dC, ciutat on es reunia, era format per sacerdots del temple, ancians de les principals famílies i mestres de la llei, sota la presidència d’un gran sacerdot Posteriorment fou constituït per mestres de la llei sota la presidència d’un patriarca , o nassí , i es reunia primer a Jàmnia, i després a Tiberíades
Anatòlia

Les principals regions d’Anatòlia a l’antiguitat clàssica
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió asiàtica de Turquia.
Anomenada també Àsia Menor , la península d’Anatòlia és constituïda per un nucli antic, la Plataforma Central amb 700 m d’altitud mitjana sobre el nivell del mar a l’W i 1400 a l’E, al voltant de la qual se situen les serralades de plegament alpí el Pont al N i el Taure i Anti-taure al S Les dues últimes són formades principalment per calcàries eocèniques i cretàcies i constitueixen una sèrie de cadenes escalonades que, en l’Anti-taure en particular, formen una banda de 90 km d’amplària amb elevades plataformes i depressions, les quals a Lícia i al S de Frígia, on es troben dos sistemes de…
Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes
brando (CC BY 2.0)
Temple
Part alta de l’antiga Atenes, situada en un altiplà calcari, a 100 m sobre el nivell de la ciutat.
Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…
art paleocristià
Art
Art propi dels primers segles del cristianisme.
Participa en l’art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa basílica o tombes i la ideologia iconografia fins a constituir un món ben definit Es manifesta en diversos camps en la pintura i l’escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l’arquitectura, que sorgeix després de l’edicte de Milà 313, i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d’edificis cultuals Hom considera acabat el període paleocristià amb les invasions germàniques A la part oriental de l’imperi Romà, aquest art enllaça amb l’art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne…
literatura serbocroata
Literatura
Literatura conreada en serbocroat.
La literatura popular constitueix, en general, un patrimoni cultural comú als pobles serbi i croat i, alhora, una font important d’inspiració per a la literatura culta Particularment valuosa és la poesia èpica, inspirada en la història dels països balcànics, en les lluites entre cristians i turcs Quant a la literatura culta, i a excepció d’algunes manifestacions esporàdiques que es podrien interpretar com a serbocroates, cal parlar d’una literatura sèrbia i una literatura croata, desenvolupades en condicions històriques distintes A l’edat mitjana i més tard, fins a la darreria del segle XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina