Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Titta Ruffo
Música
Baríton italià.
Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia 1912, i entre el 1922 i el 1930 actuà…
Enrique Jordá
Música
Director d’orquestra basc.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers…
Manuel de Egüés
Música
Mestre de capella i compositor navarrès.
El 1683 es presentà a la vacant del magisteri de capella de la seu de Lleida, que guanyà el 8 de març d’aquell any Dos anys després obtingué la mateixa plaça a la catedral de Burgos, competint amb José de Cáseda allí romangué des de la seva presa de possessió, el 23 de novembre de 1685, fins a la mort En un breu període de temps -de l’octubre del 1691 al febrer del 1692- exercí el mateix càrrec a la seu de Saragossa Tot i que s’arrenglerà entre els conservadors en la cèlebre polèmica de la missa Scala Aretina de Francesc Valls, la seva obra compositiva palesa un tarannà obert…
Boxeo

Portada del núm. 14 de la revista Boxeo (13 d’octubre de 1926)
Biblioteca de l’Esport
Boxa
Publicacions periòdiques
Revista de boxa publicada a Barcelona entre el setembre del 1924 i el setembre del 1936.
Feia difusió de la boxa a través d’un periodisme especialitzat, i tenia unes característiques físiques i uns continguts molt similars a la revista Boxeo Després d’un breu lapse sense sortir a la venda, se’n reprengué la publicació al juliol del 1926 Juan Vigo fou un dels principals redactors de la primera etapa En la segona etapa fou dirigida per Juan Silvestre, i en foren redactors F Bertran Aumatell, Ramon Larruy, M Maurice Rimel i Federico Torreblanca, entre d’altres, i dibuixants com Albert Mestres, Joan Garcia o José Alloza Informava sobre la crònica pugilística de Catalunya, de l’Estat…
Anatole Fistoulari
Música
Director d’orquestra rus naturalitzat britànic.
Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’…
Rudolf Kempe
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a la Musikhochschule de Dresden, i debutà el 1935 a l’Òpera de Leipzig, on fou contractat com a repetidor Especialitzat en la direcció operística, el 1942 ingressà, també com a repetidor, en l’Òpera de Chemnitz, teatre del qual fou director musical en 1946-48 Després d’una breu estada a Weimar, del 1949 al 1952 dirigí a Dresden, abans de passar a la Staatsoper de Munic 1952-54 per a ocupar la plaça que G Solti deixà vacant El 1951 inaugurà la temporada operística a l’Òpera de Viena i inicià la seva projecció internacional El 1953 es presentà al Covent Garden de Londres…
Alfons Navarro Perona
Futbol
Futbolista.
Conegut com Navarro II , debutà al primer equip blaugrana la temporada 1946-47 Alternà les posicions de lateral, migcampista i davanter L’any 1950 passà al Centre d’Esports Sabadell i, de forma immediata, al Real Madrid, on jugà 5 partits la temporada 1950-51 Després jugà al Valladolid, a la Unió Esportiva Lleida 1952-53, a l’Osasuna, i retornà al FC Barcelona la temporada 1954-55, que jugà preferentment a l’Espanya Industrial i al Club Deportiu Comtal, quan aquest jugà a primera la temporada 1956-57 Després d’un breu pas pel Terrassa, jugà al Girona 1958-59, al Nàstic de…
John Parsons Alexander
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
D’origen anglès, fou un dels pioners del futbol a Catalunya Ja practicava aquest esport abans de la creació del Futbol Club Barcelona al novembre del 1899 Fou un dels dotze homes que signaren l’acta de fundació del club blaugrana En el primer partit de la història del Barça, tanmateix, jugà en el bàndol rival, l’equip de la colònia anglesa A partir del segon matx ja jugà amb el Barcelona, amb el qual milità fins a l’edició 1903-04 Extrem dret, disputà 39 partits i marcà 15 gols Guanyà la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903, i disputà la primera final de Copa 1902 Fou vicepresident del…
Francesc Rous
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on feu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí Peprax, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls el 1883 Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma dramàtica el…
,
Joaquim Maria Vehils i Fochs
Música
Director d’orquestra, compositor i empresari.
Començà els estudis de jurisprudència, però aviat els abandonà per dedicar-se només a la música Es formà amb Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol, del qual rebé lliçons de piano També estudià violoncel Algunes fonts recullen que el 1877 —a només vint anys— dirigí al Teatro Real de Madrid, però aquesta informació no s’ha pogut contrastar Segurament residí a Madrid i l’any 1881 fou director al Teatro Real, juntament amb J Goula Compongué sarsueles Posteriorment, exercí la direcció a Londres, Viena, Amsterdam, Brusselles i altres ciutats d’Europa De retorn a Barcelona, dirigí algunes òperes d’A…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina