Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
Castell de Calce
Art romànic
Situació Façana nord de l’antic castell, amb dues finestres obertes al segle XIV i la porta principal, avui paredada, a tocar de l’angle nord-est ECSA - JL Valls Els vestigis en cara importants d’aquest castell es troben a la part més alta de la població de Calce, darrere de l’església actual, que és del segle XV Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 37,8” N - Long 2° 45’ 25’ 5” E El poble de Calce, situat entre Baixàs i Estagell, és travessat per la carretera D-18, que va de Baixàs al coll de la Dona Història L’indret de Calce és esmentat per primera vegada el 843 com a afrontació del terme de…
ullal
Geologia
Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó de diàmetre entre alguns metres fins a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.
Hi sol abundar la pesca, i són aprofitats per al regadiu Són molt nombrosos a l’horta de Gandia Safor el més cabalós d’aquesta zona és el de les aigües de Pego , prop de la carretera d’Oliva a Pego
Malm
Geologia
Part superior del Juràssic, d’una edat compresa entre 163 i 144 milions d’anys, on predominen les calcàries de color clar, que de vegades arriben a ésser d’un gra molt fi (litogràfiques).
Sinònim de Juràssic superior i de Jura blanc, aquest nom, provinent d’unes pedreres angleses, fou utilitzat per Oppel per a designar, en la sèrie estratigràfica anglesa, el terç superior del Juràssic Se subdivideix de més antic a més modern en Oxfordià, Kimmeridgià i Portlandià
Vorarlberg
Divisió administrativa
Land d’Àustria.
La capital és Bregenz Limita al N amb Baviera i el llac de Constança, a l’W i al S amb Suïssa i Liechtenstein i a l’E amb el Tirol, a través de l’Arlberg Pass És travessat per l’Ill, afluent del Rin frontera occidental amb Suïssa, per l’Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança, i pels cursos superiors del Lech i de l’Iller, afluents del Danubi El relleu és muntanyós al S, de roques esquistosocristallines al Rätikon i calcàries als Alps de Silvretta El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants Els recursos econòmics deriven en primer lloc dels serveis…
l’Anoia

Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
cap de Creus
El cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
port de Maó

Vista del port de Maó (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Port natural, un dels més importants de la Mediterrània, obert al front sud-oriental de Menorca, originat per una ria; té 5,5 km de llargària i una amplària que oscil·la entre els 250 i els 1.000 m, amb una mitjana de 700.
Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…
el Maestrat
Regió històrica del NE del País Valencià, que comprèn les comarques de l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat, i —des del punt de vista històric— també una part de la Plana Alta i de l'Alcalatén
.
L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…
esquelet

L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina