Resultats de la cerca

Des del s XIII l’exèrcit català disposava d’unitats de ballesters a peu com a força principal de la infanteria També n'hi havia a cavall, auxiliars dels cavallers, i a l’armada els ballesters eren la principal arma del combat naval a distància els ballesters catalans, elogiats per Ramon Muntaner, foren famosos a l’edat mitjana Les ordinacions navals catalanes del 1258 precisaven que cada ballester havia de tenir dues ballestes de dos peus, una d’estrep i tres-centes sagetes L’aparició de les armes de foc determinà la seva desaparició al s XVII A València integraren el Centenar de…

Autor d’historietes gràfiques, la seva tasca fou fruit de recursos propis encara que relacionables amb altres dibuixants tant catalans principalment Junceda com estrangers Hergé, Walt Disney, Hugo Pratt Collaborà a “TBO”, en els suplements infantils del diari “La Premsa”, a “Llaç d’Unió” i molt especialment a “Cavall Fort”, que des de la seva fundació inclogué els seus personatges “Jep i Fidel” i d’altres com “La Núria i en Jordi”, etc També illustrà una sèrie de narracions de Joaquim Carbó La casa sota la sorra, El país d’en Fullaraca , etc i les Aventures extraordinàries d’en…

Pertangué a l’escola lionesa, integrada per Maurice Scève, Olivier de Magny i Pernette du Guillet Filla i muller de rics fabricants de cordes fou anomenada la Belle Cordière , escandalitzà els seus contemporanis amb la seva actitud de dona alliberada muntava a cavall, practicava l’esgrima, estudiava les ciències La seva obra lírica és una síntesi de la literatura amorosa europea en el Débat de folie et d’amour 1556, en les tres elegies 1555 i en els sonets 1555 celebra, amb subtilesa i to apassionat, els sentiments amorosos la seva obra, plena de vitalitat renaixentista, deu tant…

Sembla que el seu culte arribà a Roma originari de Tàrent Honorat a l’urbs, les seves festes, les Neptunalia , se celebraven vers el 23 de juliol A partir de l’any 3 dC, aquestes festes foren ampliades amb la celebració de jocs ludi Neptunalicii , amb curses i naumàquies Neptú fou representat, plàsticament, amb el tipus grec de Posidó A Roma tingué diversos temples al circ Flamini i al camp de Mart És representat, en l’art i en l’heràldica, com un home nu, coronat a l’antiga, sostenint un trident i, sovint, una àncora, a cavall d’un dofí o assegut en una petxina bressolada per…

Llicenciat en teologia i ciències exactes, és professor de filosofia de la naturalesa a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Barcelona i de matemàtiques i ciències al Seminari Menor Diocesà Ha destacat per una intensa activitat com a divulgador científic, tant per a infants a Cavall Fort com per a adults a Catalunya Cristiana Les seves collaboracions a aquesta darrera revista estan recollides en diversos llibres L’evolucionisme, avui 1984, Origen i estructura de l’univers 1985, La constitució de la matèria 1986, La cèllula i la reproducció dels éssers vius 1987 i El cervell…

De família pagesa, treballà com a manyà El seu primer llibre data del 1953 Do buduščej vesny ‘Fins a la pròxima primavera’ Del 1959 al 1961 seguí cursos de literatura a la Universitat de Moscou Excellí en el conte, on reflecteix la vida de la gent senzilla i on sovint inclou records de la infantesa i de la guerra Starodub,  1960  Kraza,  ‘El furt’, 1966 Altres obres més autobiogràfiques són Kon s rosovoj grivoj ‘El cavall de l’orina rosada’, 1961 i Poslednij poklon ‘L’última reverència’, 1968-75, i altres contes Pastukh i pastuska ‘El pastor i la pastora’, 1971 i Povesti o mojom…

Llicenciat en ciències de la informació 1982 Collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació i ha dirigit i presentat programes de divulgació cultural a la ràdio És autor dels llibres de poesia Elegia de Grumers 1978, Magazine 1983, Instamàtic 1990, Tebeo 1992,  Material de calendari 1993, Sota la volta de ferro 2000, Les terrasses d’Avalon 2008, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart 2009 i Les barques de la boira 2011, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia en català, als quals s’han d’afegir diversos recopilatoris i el CD Tres suites i escaig 1999, en què l’autor recita una…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…