Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
naps
En combinació amb el mot col, també en plural, és usat en expressions en què hom es refereix a diverses circumstàncies, possibilitats, etc, equivalents, sense especificar-les.
voluntat de Déu
Cristianisme
Designi de Déu que es manifesta a través de la seva llei, del pla de salvació, dels signes dels temps o de les circumstàncies de la vida.
dictador
Història
A l’antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per un període de temps determinat, que era revestit d’una autoritat absoluta.
aparat crític
Diplomàtica i altres branques
Conjunt de dades de caràcter històric, arxivístic, diplomàtic, filològic, bibliogràfic, etc, destinades a fonamentar científicament les circumstàncies que concorren en un text narratiu o en un document.
Modernament l’aparat crític és imprescindible en les edicions de texts, i comprèn diversos aspectes entre ells l’exposició, per ordre cronològic, dels exemplars existents, llurs característiques i l’arxiu o biblioteca on són conservats la collocació o establiment del text les referències a edicions o citacions bibliogràfiques L’aparat crític ve ésser el resultat d’una branca de l’heurística, o crítica de fonts històriques
desobediència civil
Filosofia
Sociologia
Oposició a l’autoritat de caràcter pacífic consistent a transgredir conscientment una o més lleis que hom considera injustes.
Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus representants, els…
castell termenat
Història
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia.
Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció, almenys en l’…
infal·libilitat
Cristianisme
Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma.
La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció contra la reforma…
registre de famílies
Dret civil català
Organisme públic en el qual s’han d’inscriure els acolliments que es realitzin a Catalunya.
Atès que els acolliments poden ser simples i preadoptius, s’ha creat un registre de famílies per a cada cas El registre per a l’acolliment simple s’ha constituït en les demarcacions territorials de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida Aquest organisme té dues seccions en la primera s’inscriuen les sollicituds estimades en la segona, els acolliments constituïts La secció primera comprèn les dades generals dels sollicitants, les característiques del possible acolliment i les dades de la sollicitud la secció segona comprèn les dades dels menors acollits, la constitució de l’acolliment, les…
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
platja

platja
(CC0)
Geomorfologia
Hidrografia
Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció de corrents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina