Resultats de la cerca

Publicà Rocabruna Prehistòria, història, tradicions i llegendes 1932, Orígens de l’escut català 1961, El veritable escut de la ciutat de Barcelona 1964, en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, i Els comtes-reis catalans Història i heràldica de la casa de Barcelona 1964 Reuní una collecció de més de 500 000 segells documentals, marques, escuts i monedes

Fill i successor del vescomte Dalmau IV En virtut d’un testament atorgat per Ramon de Peralada l’any 1176 rebé un seguit de masos i alous d’aquest Fidel vassall dels comtes reis Alfons I i Pere, lluità contra els sarraïns i morí combatent a la batalla de Las Navas de Tolosa La seva cort, a l’igual de la del seu pare, fou lloada pels trobadors

És el resultat de la confusió en un de sol dels comtes Guifré I i el seu fill i successor Guifré II, alludit en els documents com a Guifré fill de Guifré El domini de Rià hauria estat adjudicat a Cuixà per la família comtal, procedent dels seus béns patrimonials Foren els autors de l' Histoire de Languedoc els qui en 1730-45 demostraren la falsedat de la contalla dels Gesta

Segons el fogatjament del 1381, aquesta vila, ara totalment abandonada, era de domini dels comtes de Pallars Passà posteriorment als ducs de Cardona No s’han trobat notícies de la seva església, dedicada a sant Martí, fins al segle XVIII, en la visita pastoral del 1758 a l’església de Santa Maria de Pessonada, de la qual Sant Martí era sufragània Actualment està totalment arruïnada, a l’igual que el poble

Aquesta església, de la qual hom n’ignora l’emplaçament, és coneix a partir d un document datat l’any 1084 i conservat en el Liber Feudorum Maior , en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, establien una convinença amb Ramon Vidal, Pere Vidal i Saz, per la qual aquests prometien satisfer els censos anuals de Santa Maria dels Prats, “ de ipsos Pratos ”, edificada al terme d’Orcau

La seva mare era Ermengarda possiblement de la família dels comtes d’Alvèrnia Tolosa passà el 887 a Odó de Rodés Fundà els monestirs de Cluny 910 i Socilanges 916 Es casà amb Ingilberga, filla del rei Bosó I de Provença La seva germana Adelinda es casà amb Acfred I de Carcassona i Rasès Fou enterrat al monestir de Sant Julià de Briude, del qual és considerat segon fundador

La ciutat baixa Unterstadt , i centre comercial de la població, s’agrupa al peu de l’antiga vila fortificada Oberstadt , l’antiga Brigantium Nucli industrial afavorit per l’increment turístic, és entroncament de ferrocarril Habitada pels celtes i després pels romans, a l’edat mitjana pertangué als comtes de Bregenz i als de Montfort, els quals la cediren als Habsburg l’any 1451 Del 1805 al 1814 formà part de Baviera

Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands al segle X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del segle XIII al XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers segles XII-XIII L’antic ajuntament segle XVI és museu d’antiguitats

Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…

Ha passat als Montaner, comtes de Peralada El palau, dels Marquesos de Vivot can Vivot, a Palma, és una obra destacada de l’arquitectura barroca civil Planejat amb posterioritat al 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre , i una sumptuosa biblioteca