Resultats de la cerca
Es mostren 2512 resultats
serra de la Fontfreda
Serra
Alineació muntanyosa (1 093 m) al límit de la Vall d’Albaida (Bocairent) amb l’Alcoià (Alcoi), continuació cap al SW de la serra de Mariola.
síncope

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que resulta d’atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant fer-ho, a continuació, coincidint amb l’accent mètric immediatament posterior.
La síncope és percebuda com una contradicció tensió entre el metre normal de la peça o fragment en qüestió i un altre d’anòmal que, momentàniament, ella crea o ajuda a crear d’aquí la sensació característica d’inseguretat o desajustament que provoca en l’oient Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la segona opció, i reserven la pausa exclusivament per al contratemps Altres autors, en canvi -per exemple W Apel-, amplien el significat de síncope fins a considerar innecessari el fet de no atacar la nota…
Sant Vicent
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Pollença (Mallorca), al N del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt.), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor.
És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic el 1970…
Bioko
Illa
Illa de Guinea Equatorial.
És dividida en les províncies de Bioko Norte capital Malabo i Bioko Sur capital Luba D’origen volcànic, és la continuació del mont Camerun el pic més alt de l’illa és el de Santa Isabel 3 003 m El clima és equatorial modificat per l’altitud i la mar Hom conrea cacau, cafè i bananes per a l’exportació Els bubis en constitueixen la població aborigen Hi ha indústria alimentària i producció d’energia elèctrica Malabo és el port més important Fou descoberta ~1470 pel portuguès Fernão do Pó i fou integrada en les possessions portugueses del golf de Guinea Incorporada a la corona espanyola pel…
la Ginebrosa
Municipi
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.
És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa 888 m alt, continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar El regadiu 228 ha, on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat 150 ha, ordi, alfals, patates i llegums Al secà hom conrea cereals 170 ha, ametllers i, sobretot, vinya 1 100 ha i oliveres 500 ha Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i…
Michel Deutsch
Teatre
Autor dramàtic, poeta i assagista francès.
Influït per la reflexió sociològica sobre el poder del llenguatge, sobretot per Foucault, Barthes i Lacan, fundà el Théâtre du Quotidien i passà després al Théâtre National de Strasbourg Els seus primers títols més importants són Comboi 1980, El Sisisi 1986, Sit venia verbo 1988 i Feroe, la nuit 1989 Els anys noranta muntà obres de Schönberg Pierrot Lunaire , 1992 i WolfgangRihm Jakob Lenz , 1993, com també obres pròpies Aujourd’hui , 1991 Lumières I et II , 1995, en collaboració amb GLavaudant, J-CBailly i J-FDuroure Imprécation IV , 1996 Entre els seus darrers treballs, cal esmentar la…
Centre Ecumènic de Catalunya
Associació creada oficialment el 1984, a Barcelona, per a treballar en el camp de l’ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confessions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians.
És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal 1954 i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada 1959 pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català 1960, pel bisbe de Vic Ramon Masnou El Centre Ecumènic de Barcelona publicà en doble edició, catalana i castellana una “Circular” 1964-78 En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències…
Institut Cambó
Fundació creada l’any 1999 per Helena Cambó, filla de Francesc Cambó, juntament amb el seu espòs, Ramon Guardans i Vallès, per tal de continuar l’obra de mecenatge del seu pare.
Fins l’any 2017, el componien dues branques, els Estudis Clàssics i els Estudis Socials D’una banda, els Estudis Clàssics se centraven en la traducció al català i la difusió dels grans texts clàssics grecs i llatins, precristians i hebraics, i el seu estudi El formen la Collecció Bernat Metge provinent de l’antiga Fundació Bernat Metge , la Collecció Bíblica Catalana provinent de la Fundació Bíblica Catalana i la Collecció Hebraico-Catalana De l’altra, els Estudis Socials es dediquen a impulsar l’estudi i el debat sobre els temes centrals de la realitat catalana, històrica i actual L’any…
programa Diversitas
Programa de recerca científica d’abast internacional, establert el 1991 per afrontar qüestions científiques plantejades per la pèrdua de biodiversitat a escala global.
Fundat per la UNESCO, el Comitè Científic per als Problemes del Medi Ambient SCOPE i la Unió Internacional de Ciències Biològiques IUBS, el 1996 s’hi uniren dos nous patrocinadors, el Consell Internacional per a la Ciència ICSU i la Unió Internacional de Societats Microbiològiques IUMS El 2001 començà la segona fase del programa, de la qual en resultà un pla científic publicat el 2002 que assenyalava tres àrees de treball descobrir la biodiversitat i predir-ne els canvis, estimar l’impacte dels canvis de biodiversitat en el funcionament dels l’ecosistemes i desenvolupar la ciència de la…
ecologia humana
Geografia
Estudi del desenvolupament i l’organització de les relacions funcionals de la comunitat humana en el procés d’adaptació al medi.
Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els aspectes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina