Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
Santa Maria de Baells
Art romànic
El poble de Baells és situat en una petita vall entre Montdevalls i el Volterol, vora la riera de la Coma Una de les primeres referències indirectes de la seva església, dedicada a Santa Maria, es troba en la donació que l’any 1090 feren el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania a l’abadia de Sant Pere d’Àger, de totes les esglésies que hi havia o que en un futur es bastissin als castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells, cosa que el mateix vescomte confirmà anys després 1103, 1107 El papa Alexandre III ratificà l’any 1179 a la canònica d’Àger,…
Castell de Calladrons (Benavarri)
Art romànic
L’antic castell de Calladrons era emplaçat damunt un tossal que domina la vall del Guart per l’esquerra Vers mitjan segle XI fou conquerit pel comte Ermengol III d’Urgell, i sens dubte, la seva situació entre Casserres, dels comtes de Barcelona, i Benavarri, del rei d’Aragó, donà protagonisme polític a aquest corredor que tenien els dits comtes per contactar amb llurs dominis de la Baixa Ribagorça Els primers castlans de la fortalesa de Calladrons foren Bertran Borrell i la seva esposa Bonadona, la qual en el seu testament atorgat el 1091 deixà als seus fills Ramon Guillem i…
guerra de Successió de Polònia
Història
Conflicte bèl·lic que del 1733 al 1735 enfrontà França i els seus aliats amb Àustria, Rússia i Saxònia.
A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese Mentre…
Sanç III d’Aragó
Història
Rei d’Aragó (1063-94) i de Pamplona (Sanç V: 1076-94) fill i successor de Ramir I.
Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…
Castell de Preixana
Art romànic
Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà Guillem de Cervera, senyor de Verdú pel…
Sant Llorenç de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba entre les ruïnes del castell, del qual era la capella La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per arribar a la fortalesa Història L’única cita documental coneguda on és l’església de “ Sancti Laurentii de Rochabruna ” data de l’any 1209, amb motiu de l’evacuació que Arnal de Llers, senyor del castell de Rocabruna, va fer al bisbe de Girona, Arnal de Creixell, de totes les exaccions que havia comès en les esglésies i clergues dels seus dominis, entre les quals consta l’esmentada capella Al marge d’aquesta…
Giulio Alberoni
Història
Cristianisme
Cardenal i polític italià.
A través del duc de Vendôme, aconseguí d’introduir-se a la cort de Felip V d’Espanya el rei, acabat d’enviduar, es casà, per recomanació seva, amb Isabel de Farnesio, filla del duc de Parma Alberoni, com a conseller de la nova sobirana, s’erigí en primer ministre 1717 Isabel se serví d’Alberoni per als seus projectes d’obtenir a Itàlia estats per als seus fills Alberoni destituí els ministres que no li eren prou addictes i refermà la seva posició amb el cardenalat, aconseguit aquell mateix any, gràcies a haver fet cooperar les naus de Felip V en l’alliberament de Corfú Amb aquesta excusa féu…
Gastó III de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn (Gastó X), de Marsan, Gabardà i Lautrec i senyor d’Andorra i del Donasà (1343-91).
Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el…
Guerau I d’Urgell
Història
Primer comte d’Urgell de la dinastia dels Cabrera i vescomte de Cabrera i d’Àger (Guerau IV).
Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell Poc abans del 1199 succeí el seu pare en els vescomtats Preveient que Ermengol VIII d’Urgell moriria sense descendència masculina, intentà d’assegurar-se l’ajut del rei Pere el Catòlic per tal d’ésser reconegut successor en el comtat Ermengol assolí de fer canviar de parer el rei i aquest prometé de protegir els drets de la seva muller Elvira de Lara i de la seva filla Aurembiaix Mort el comte Ermengol 1208, Guerau de Cabrera envaí els seus dominis, però, batut per les hosts reials, hagué de retre's al castell de…
Bāber
Història
Nom amb el qual és conegut el príncep timúrida Ẓāhir al-Dīn Muḥammad, fundador de l’imperi del Gran Mogol a l’Índia.
Descendent, per part de mare, de Genguis Kan, Bāber sobrenom que significa ‘el lleó’ heretà, a la mort del seu pare 1494, el principat de Fergana i ben aviat hagué d’enfrontar-se a les intrigues de possibles usurpadors Amb sort desigual intentà d’apoderar-se del veí tron de Samarcanda conquerit el 1497, perdut en mans de l’uzbek Šaybānī el 1501 i recuperat el 1512 alhora que envaïa l’altra banda de l’Hindūkush 1504 Bandejat definitivament a la Transoxiana, hagué de retirar-se a Kābul 1514, des d’on, perdudes les esperances de recuperar els primers dominis davant el creixent poder…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina