Resultats de la cerca
Es mostren 2634 resultats
Dominique-Marie-Joseph Henry
Historiografia catalana
Historiador provençal.
Fou nomenat bibliotecari de Perpinyà, on continuà el treball de JP Campagne, fundador i primer conservador de la biblioteca Henry ja havia publicat alguns estudis sobre la Provença A Perpinyà es familiaritzà aviat amb la llengua i la història catalanes L’any 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon et examen critique de l’itinéraire d’Antonin depuis Narbonne jusqu’aux trophées de Pompée , on corregí errors d’èpoques anteriors, però no aconseguí trobar la localització exacta de les restes romanes També escriví unes relacions històriques sobre la febre…
Francesc de Fossa
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i erudit d’expressió francesa.
Vida i obra Fill d’un advocat al Consell Sobirà de Rosselló, obtingué a vint anys, amb dispensa especial, la càtedra de dret canònic a la Universitat de Perpinyà Jurisconsult de primera fila al Collegi d’Advocats nord-català, en la dècada del 1750 fou degà de la Facultat de Dret i rector de la mateixa universitat A part dels coneixements profunds del dret eclesiàstic, fou un erudit de la història de la Catalunya del Nord El 1738 actuà d’advocat de la noblesa rossellonesa en el llarguíssim judici contra la burgesia honrada de la vila, que volia ser reconeguda com a part de la noblesa, i que…
Lletra del monjo Garsies
Historiografia catalana
Carta escrita entre el 1043 i el 1046 per Garsies, un monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà, adreçada al seu mestre, l’abat i bisbe Oliba.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’…
Jean Barraqué
Música
Compositor francès.
Fou deixeble de J Langlais en les disciplines d’harmonia, contrapunt i fuga, i també d’O Messiaen, el qual el posà en contacte amb la tècnica serial Entre el 1951 i el 1954 formà part del Groupe de Musique Concrète i, entre altres obres, compongué l’ Estudi per a cinta, únic treball realitzat en el camp de la música electrònica La seva trajectòria realitzà un veritable gir arran de la descoberta d’una traducció francesa de la novella La mort de Virgili , de Hermann Broch Llavors Barraqué es proposà un projecte de gran envergadura que tenia com a punt de partida l’obra d’aquest autor El…
Association Archéologique des Pyrénées-Orientales
Historiografia catalana
Entitat creada el 1982, a Perpinyà, per un grup de joves arqueòlegs, patrocinats per Philippe Rosset, director de l’Arxiu departamental de Perpinyà; Joan Abelanet (que en fou el primer president); Françoise Claustre, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS); Cyr Descamps, de la Universitat de Perpinyà, i Rémy Marichal, arqueòleg de Perpinyà.
L’associació collabora a la Carte Archéologique du Service Régional de l’Archéologie Ministère de la Culture El seu objectiu ha estat la defensa del patrimoni excavacions d’emergència, gestions a prop dels poders públics, etc A més d’obrir la seva biblioteca al públic, ha promogut diverses activitats pedagògiques conferències, viatges d’estudis, exposicions i publicació d’un butlletí Ha organitzat dos colloquis el 1989 sobre la Via Domitiana “Voies romaines du Rhône à l’Ébre via Domitia et via Augusta”, 1997, i el 2001, en homenatge a Joan Abelanet “Roches ornées,…
Camil Chabaneau
Literatura catalana
Romanista occità.
S’implicà en la institucionalització del felibrisme en fou majoral Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biogra-phies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892 Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha , i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina
Pierre Gardette
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic, dialectòleg i romanista francès.
Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca…
François Bordes
Geologia
Prehistòria
Geòleg i prehistoriador occità.
Professor de prehistòria a la facultat de ciències de Bordeus i director d’Antiquités Préhistoriques de la circumscripció bordelesa Estudià les tècniques de talla, la tipologia i la filiació exactes de les indústries del Paleolític inferior i mitjà Excavà a la Micoque, Laugerie Haute i Pech de l’Azè D’entre les seves obres, cal destacar Limons quaternaires du bassin de la Seine 1953, Typologie du Paléolithique ancien et moyen 1961 i Le Paléolithique dans le monde 1968 Escriví obres de ciència-ficció sota el pseudònim de Francis Carsac
Nicolas Beauzée
Gramàtica
Gramàtic francès.
Ocupà la càtedra de gramàtica a l’École Royale Militaire de Metz L’any 1756, a la mort de Du Marsais, s’encarregà de prosseguir la redacció dels articles gramaticals a l' Encyclopédie de Diderot La seva obra mestra és la Grammaire générale, ou exposition raisonnée des éléments nécessaires du langage 1767, possiblement el darrer gran llibre creador dins la tradició de Port-Royal El seu pensament es caracteritza per la concreció i la constant atenció als elements materials del llenguatge, prèviament a la recerca de les funcions abstractes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina