Resultats de la cerca

El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia Aviat començà a collaborar amb ell com a comptable i després com a associat A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena Argentina hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix installà El 1890 es traslladà a Chabás província de…

A l’edat de quatre anys emigrà amb la seva família a Xile Abandonats els estudis d’arquitectura, començà a escriure teatre els anys seixanta, dins del gènere de l’absurd Entre les obres teatrals cal esmentar Un hombre llamado isla 1961, Réquiem para un girasol 1961, El velero en la botella 1962, El lugar donde mueren los mamíferos 1963, Variaciones para muertos de percusión 1964,  El cepillo de dientes 1966 i  Introducción al elefante y otras zoologías 1968 Resident a l’Estat espanyol en 1965-94, el cop d’estat a Xile i la dictadura significaren un tomb més compromès en la seva…

Estudià a la Universitat de Tecnologia de Graz i el 1964 emigrà als EUA Des del 1971 és professor a la Cooper Union i al Pratt Institute de Nova York Desenvolupà la docència a Harvard i Yale i en altres universitats de Londres, Los Angeles i Estrasburg La seva activitat acadèmica li permeté dedicar-se a l’arquitectura dibuixada i a l’expressió gràfica d’estructures arquetípiques sovint incloses en l’àmbit de l’arquitectura radical Malgrat la dimensió teòrica i ideològica de la seva feina, en destaquen algunes obres construïdes, com ara l’edifici de l’IBA de Berlín 1980-85 i l’…

Emigrà de petit a Nova York on conegué el bandonió i inicià estudis de piano amb S Rakhmaninov Conegué més tard la música popular del seu país gràcies a Aníbal Troilo Parallelament estudià música clàssica piano i composició a Buenos Aires amb Alberto Ginastera L’any 1952 guanyà el primer Premi de Composició francès i aconseguí una beca per a anar a estudiar amb Nadia Boulanger a París, on rebé la influència d’I Stravinsky Compongué música popular entroncada amb música simfònica Transformà el tango en més que una cançó o música ballable en instrumentar-lo simfònicament Les seves…

Rebé del seu pare, un director de bandes, les primeres nocions musicals Posteriorment continuà la seva formació musical amb WS Conran i H Corri i començà la vida professional tocant el violí al Teatre Reial de Dublín Emigrà a Tasmània 1835 i al cap de poc s’installà a Sydney, on fou reconegut com un bon violinista i, també, un gran pianista Després d’abandonar Austràlia inicià una sèrie de viatges que el portaren a països com Xile, l’Índia o Mèxic El 1841 dirigí una temporada operística a Ciutat de Mèxic i, un cop acabada, feu una gira de concerts que inclogué Nova York i,…

De jove fou conegut per la seva precocitat com a compositor i també pel seu radicalisme musical, reflex del qual és la seva Simfonia número 2 , opus 12 1923, escrita seguint els principis de l’atonalisme El 1924 compongué una sèrie d’obres que foren més assequibles per al gran públic, com és ara l’òpera Jonny spielt auf 'Jonny actua', on usà elements del jazz Fou, però, una etapa que durà poc Convençut que havia esgotat el sistema musical tradicional i que havia de cercar nous mitjans expressius, adoptà definitivament el dodecatonisme La seva música fou prohibida pel règim nazi el 1933, i el…

Estudià piano a Praga amb K Hoffmeister El 1940, quan els nazis ocuparen el seu país, emigrà al Canadà S’establí a Toronto, i el 1958 fou nomenat professor de composició i teoria a la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1982 El 1971 fou guardonat per l’obra From the Diary of Anne Frank 1970, considerada l’aportació més important de la música jueva al Canadà Aquesta obra és representativa del seu estil neoromàntic i la seva preocupació per les tragèdies contemporànies A diferència d’altres compositors canadencs, no s’incorporà a l'avantguarda musical, si…

El 1917 la seva família es traslladà a Budapest, on el jove Veress fou deixeble de Z Kodály composició i B Bartók piano a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt Durant els anys trenta realitzà diferents recerques sobre el folklore hongarès al Museu Etnogràfic de Budapest amb L Laitha El 1943 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, activitat que desenvolupà fins el 1949, any en què emigrà a Suïssa Ins tallat a Berna, començà a impartir classes de teoria musical i composició al conservatori i el 1968 fou nomenat professor d’etnologia musical i música del segle XX a…

D’infant fou tiple a la basílica de Santiago de Bilbao i el 1852 començà a treballar com a organista a Santurtzi El 1853 emigrà a Amèrica, on residí durant tretze anys i treballà com a professor de música Quan retornà, el 1866, estudià composició i harmonia amb H Eslava al Conservatori de Madrid, estudis que finalitzà amb el primer premi En aquells temps d’estudiant inicià la composició d’algunes obres religioses i també d’una òpera en tres actes, Luis Camoens L’any 1869 obtingué el primer premi d’òpera espanyola convocat per l’editor B Eslava amb Fernando el Emplazado , obra…

Especialista en distàncies llargues, nedà amb el Club Natació Atlètic durant els anys vint i trenta Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1930, 1931 i de 1500 m lliure 1925-31 També guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m lliure 1930, 1931, de 1500 m lliure 1925, 1926, 1927, 1930, 1931, 1932 i en la prova de 2000 m en mar lliure 1925, 1926, 1927, 1930, 1931, 1932 Participà en la prova de 4 × 200 m lliure en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, en què aconseguí un diploma olímpic per la setena posició en la final Baté un total de divuit rècords d’Espanya en les modalitats de 300 m, 400 m, 500…