Resultats de la cerca

Fou professor de fiscorn a Figueres Compongué prop d’un miler de sardanes entre les més difoses es poden esmentar El foc de Castelló, La festa de santa Màxima i Joguines d’una pastora Compongué, d’altra banda, tres misses i alguns motets

Aprengué el fiscorn amb Pau Guanter i rebé lliçons d’Enric Morera Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí La Principal de Peralada 1915-40 Escriví 130 sardanes, que combinen la tècnica i la saba popular Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc

Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascon Residí molts d’anys a París i a Madrid, on féu nombrosos concerts Publicà 6 pezzi per chitarra Milà 1872

El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte del Rosselló Nunó I, que era ajudat per Jaume I Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia

Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta de Mallorca…

A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i el 1902 ingressà en la cobla Els Montgrins a 24 anys n’assumí la direcció i passà a tocar el flabiol i el tamborí fins el 1936 El 1909 començà a compondre sardanes, primer de melodia agradable i ingènua, com Cants de maig , L’anell de prometatge , El saltiró de la cardina , etc, i després de gran colorit Angelina , Girona aimada , Continuïtat , Llevantina , La cardina encara salta , Torroella vila vella , Record de Calella , etc, totes de retenció fàcil La seva obra, que tingué partidaris decidits, sobretot entre les classes…

Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla  i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment, sense èxit,…

Estudià música a la seva vila natal, i sembla que després amplià la seva formació a València amb Pasqual Pérez i Gascón Més tard viatjà a París, on consta que fou conegut als salons de G Rossini Durant vint-i-cinc anys residí a Madrid, ciutat en què assolí una gran anomenada com a guitarrista Era bon coneixedor de l’estil i les obres de Ferran Sor, i la majoria dels seus programes s’obrien amb obres d’aquest compositor L’editorial milanesa Lucca li publicà uns estudis i una collecció de sis peces per a guitarra Es retirà a Torroella, i no sembla que compongués més Hilarión Eslava i Antonio…

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta Bibliografia Riquer…

Fundà l’Associació Tradicions i Costums Cap de Creus – Serra de Rodes 1995, que inclou les societats de caçadors de la zona, i l’Associació Comarcal de Caça de l’Alt Empordà 1996, que presidí fins el 1997, any que fou elegit president de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Girona Impulsà el projecte de radiotransmissors exclusius per als caçadors de Catalunya i l’edició de la revista La Geneta També presidí la Federació Catalana de Caça 2002-05