Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
diagrama de Nielsen
Física
Sèrie de corbes, obtingudes per integració d’una equació diferencial, que donen l’escalfament d’un flux subsònic de gas, per l’interior d’un tub amb parets de temperatura uniforme, en funció del nombre de Mach.
espiral logarítmica
espiral logarítmica
Matemàtiques
Espiral en la qual l’argument és proporcional al logaritme del radi vector, de manera que té com a equació polar r = ekθ, i que talla tots els seus radis vectors segons un mateix angle.
regla de falsa posició
Matemàtiques
Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual, consistent a utilizar la fórmula (escrita en la notació actual) on x1 i x2 són nombres tals que .
La regla, doncs, era aplicada determinant dos nombres x 1 , x 2 tals que a x 1 i a x 2 superessin b i determinant a continuació les diferències d 1 i d 2 abans de determinar x Aquesta regla, que fou introduïda a Europa pels àrabs, probablement procedia de la Xina
el·lipsoide
El·lipsoide aplatat (a) i allargat (b) obtinguts per rotació d’una el·lipse, prenent com a eix de la rotació el que conté, en el primer cas, el semieix menor d’aquesta el·lipse i, en el segon, el semieix major
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica amb centre l’equació de la qual és (
x 2
/a 2
)+(
y 2
/b 2
)+(
z 2
/c 2
)=1 si els eixos de coordenades són els propis de la quàdrica.
Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r
Un poeta de la Šarqiyya: Ibn al-Zaqqāq
Escena cortesana, arqueta de Leyre, 1004-05, MNP / Oronoz Abu-l-Ḥasan ‘Alī ibn ‘Aṭiyyat ‘Abd Allāh ibn Muṭarrif ibn Salma, conegut per Ibn al-Zaqqāq, va néixer molt probablement a València al final del segle XI i morí a Alzira pels volts de l’any 1134 Els estudiosos que s’han ocupat de la seva obra i la seva biografia —des d’H Pérès i E García Gómez, fins a J Piera, passant per C Barceló i altres— es fan ressò de les discrepàncies que s’observen entre els diversos cronistes àrabs que tractaren d’esbrinar la situació econòmica del seu pare probablement un artesà de València i el seu origen…
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions introduïdes i,…
llei de Darcy
Construcció i obres públiques
Llei que expressa la permeabilitat dels sòls relacionant el volum (V) d’aigua que travessa una superfície (S) en un temps determinat (t) i la caiguda de pressió per unitat de longitud (Δp/Δl) segons l’equació: .
K esent el coeficient de permeabilitat, que varia entre 100 cm/s per a la grava i 10 - 9 cm/s per a l’argila
holònom | holònoma
Física
En l’estudi del moviment d’un sistema mecànic, dit del lligam que pot ésser expressat mitjançant una equació que relacioni les coordenades de posició del sistema, i, eventualment, el temps, però no les derivades temporals de les coordenades.
equivalència massa-energia
Física
Correspondència que, segons la teoria de la relativitat, hi ha entre la massa m i l’energia E d’un sistema físic; l’equació és E = mc2, on c és la velocitat de la llum en el buit (massa).
el·lipsoide de Fresnel
Física
El·lipsoide corresponent a l’equació que resulta en desenvolupar la densitat d’energia electromagnètica d’una ona lluminosa en un medi dielèctric anisòtrop, en funció de les components del tensor dielèctric del medi i del camp elèctric de l’ona.