Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
disteleologia
Biologia
Teoria que fou introduïda per Haeckel per a designar una doctrina naturalista segons la qual l’evolució biològica no segueix cap pla preestablert ni tendeix cap a un fi determinat.
S'oposa a la teleologia o doctrina de les causes finals Actualment el terme és emprat per a designar els fenòmens de les variacions que tenen lloc als organismes i que no són útils per a l’espècie
compensació
Dret
Causa d’extinció de les obligacions vençudes entre persones que per dret propi són recíprocament creditores i deutores l’una de l’altra.
Els deutes han de consistir en una quantitat de diner o, en cas de coses fungibles, han d’ésser de la mateixa espècie i qualitat Avui la compensació acompleix una funció molt important, especialment en l’esfera mercantil
cotxa cua-roja
Cotxa cua-roja
Stephen Moores (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres
Lo Mostièr
Cova
Cova de Las Eisiás de Taiac, al Salardès, Occitània.
El 1908 un marxant d’antiguitats suís hi descobrí un fòssil humà l' home de Lo Mostièr , que és de l’espècie de Neandertal La cova conté importants jaciments pertanyents al Mosterià, període al qual ha donat el nom
ésser viu
Biologia
Ésser ben diferenciat constituït bàsicament de C, H, O i N, juntament amb petites quantitats d’altres elements químics, organitzats en complexes molècules orgàniques, constituïdes en cèl·lules (excepte els virus, que tenen un altre tipus d’organització), reunides, generalment, en sistemes relacionats entre ells per a efectuar els processos vitals (metabolisme, etc), amb sensibilitat davant els canvis d’ambient (estímuls), que determinen respostes (irritabilitat), i amb les propietats de reproduir altres éssers idèntics, de créixer i de desenvolupar un cicle vital definit.
Creix i es multiplica sense cap més límit que les possibilitats que li ofereix el medi, de manera que existeix un nombre determinat d’exemplars de cada ésser viu, gairebé idèntics individus, el conjunt dels quals constitueix una espècie
cotxa blava
Cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
ambistòmids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels, integrada per salamandres, generalment terrestres, amb el cap més aplanat que la salamandra comuna, i les dents del vòmer disposades en fileres transversals.
Són pròpies dels EUA i de Mèxic Una de les espècies, la salamandra gegant del Pacífic Dicamptodon ensatus , ateny una llargada de 33 cm L' Ambystoma tigrinum , espècie mexicana, és coneguda pel nom de la seva larva, l'axolot
Refet
Santuari
Santuari del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al NE de Seró.
L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior La imatge és una talla romànica Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet , notable exemplar d’aquesta espècie
hermafroditisme
Patologia humana
Presència, en un mateix individu, com a conseqüència d’un defecte de diferenciació de les gònades, d’òrgans sexuals masculins i femenins i de teixit ovàric i testicular; o bé, a causa de malformacions o disfuncions hormonals, de caràcters sexuals secundaris d’ambdós sexes.
En el primer cas, hom parla d’hermafroditisme veritable o genuí , i és excepcional dins l’espècie humana En el segon cas, anomenat pseudohermafroditisme o ginandromorfisme , hom constata, en un mateix individu, alguns dels caràcters aparents dels dos sexes androgínia, ginàndria
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls