Resultats de la cerca
Es mostren 1490 resultats
Miquel III

Miquel III
© Fototeca.cat
Història
Emperador d’Orient (842-67).
Fill de Teòfil, el succeí en el tron, sota la regència de la seva mare Teodora, el 842 Anys més tard 856, refusà la tutela materna, féu occir el ministre Teoctist i obligà la mare i les filles a retirar-se en un monestir Home famós per la seva turpitud i luxúria, abandonà el poder a les mans del seu oncle Bardas , al qual donà el rang de cèsar Sota el govern d’aquest, i amb l’elecció de Foci com a patriarca, l’Església defugí l’autoritat de Roma i consumà el cisma 858 Havent-se establert la guerra contra els àrabs, Miquel III volgué assumir el comandament de l’exèrcit i fou…
Bernat Miquel
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i funcionari reial.
De difícil identificació, des del 1362 figura ja a la cancelleria de Pere III el Cerimoniós i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet És considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns, que apareix en la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de…
,
do
Antropologia
Concepte clau de l’antropologia social a partir de la publicació, el 1924, del famós Essai sur le don (1926) del francès Marcel Mauss.
Aquest autor entén el do com un element central de les relacions socials de les anomenades societats primitives El do vertebra un sistema d’intercanvi total que es presenta, en aparença, com a voluntari, espontani i desinteressat, encara que, de fet, sigui socialment obligatori i interessat Així es trena una xarxa de relacions socials que vinculen tota la comunitat, a partir de les obligacions bàsiques de donar, rebre i tornar regals Aquest model d’intercanvi de persones i béns proporciona una estructura fonamental, alhora religiosa, legal, moral i econòmica que sosté i reforça els lligams…
Elefantina
Baix relleu d’un temple de l’illa d' Elefantina
© Fototeca.cat
Illa
Nom que donaren els autors clàssics a l’illa d’enfront d’‘Aswān (Ǧazīra ‘Aswān).
Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC…
Aris Christofellis
Música
Contratenor grec.
Estudià piano a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a França, on s’especialitzà en cant Debutà el 1984 en el Maig Musical de Bordeus A partir d’un programa de televisió dedicat als castrats es feu famós com a intèrpret del repertori d’aquesta tessitura, avui pràcticament desapareguda Ha dedicat la seva carrera principalment als recitals i als enregistraments discogràfics, cosa que ha anat en detriment de les aparicions en escena S’ha especialitzat en el repertori per a castrat del segle XVIII, i moltes de les seves interpretacions són fruit de la recerca, que li ha…
Hans Sachs
Música
Meistersinger alemany.
Estudià a l’escola de gramàtica de la seva ciutat natal, i en acabar els estudis es feu sabater A continuació viatjà per tot Alemanya i finalment s’establí a Nuremberg, on assolí el grau de mestre sabater l’any 1520 Vers 1509-11 in gressà al gremi dels mestres cantaires local, que havia estat fundat al segle XV Sota la seva direcció, el gremi es convertí en un model a seguir per altres de la mateixa especialitat Es calcula que escriví unes 6 000 composicions poètiques, entre les quals figuren comèdies, tragèdies, poemes didàctics, poemes satírics, etc Creà tretze tipus diferents de melodia…
Francisco de II Peraza
Música
Organista andalús.
Fill de l’organista Francisco de Peraza 1564-1598 i nebot de Jerónimo Peraza de Sotomayor -1617, sembla que s’inicià amb el seu oncle a la catedral de Toledo, del qual pogué ser ajudant els anys anteriors al 1618 aquest any fou nomenat organista de la seu toledana, després d’haver opositat a la plaça amb el famós organista Francisco Correa de Arauxo, a qui guanyà en les proves celebrades la primera setmana de març Renuncià la plaça el 1621, a causa de l’excés d’absències i de dificultats econòmiques Entre el juliol i l’octubre del 1626 fou organista de la seu de Conca, i poc…
Václav Smetácek
Música
Director d’orquestra txec.
Es formà musicalment al Conservatori de Praga, i estudià musicologia, estètica i filosofia a la universitat de la capital txeca, on es doctorà el 1933 Famós intèrpret d’oboè, el 1928 fundà el Quintet de Vent de Praga, amb el qual tocà durant vint-i-set anys També treballà com a oboista en l’Orquestra Filharmònica Txeca 1930-33, i del 1934 al 1943 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Praga En 1934-46 dirigí la Societat coral Hlahol de Praga, que actuava acompanyat de l’Orquestra Filharmònica Txeca i de l’Orquestra Simfònica de Praga en obres simfonicocorals, habitualment…
quintet
Literatura
Combinació mètrica de cinc versos, curts o llargs, isomètrics o plurimètrics, a base de dues rimes.
Les disposicions rimades considerades més correctes són a b a b a, a b b a b, a b a a b, a a b b a d’altres presenten les formes a b b b a, a b b a a, a b a b b i encara, a a b b a, a a b a b L’origen del quintet no és clar, i en tot cas pot dependre de l’esquema rimat addició d’un cinquè vers a una estructura de quarteta preexistent, supressió d’un vers d’una sexteta, o fragmentació d’una estrofa de nou o de deu versos per raó d’un tall sintàctic o de sentit Un tipus de quintet famós fou la lira garcilasiana , feta sobre el model de B&Tasso a b a b b, essent decasíllabs…
melodrama
Música
Composició musical, o part de composició, de caràcter teatral, en la qual un o més actors declamen un text sobre una base musical que està pensada per a reforçar l’efecte de les paraules.
En alguns casos només hi ha un personatge i aleshores rep el nom de monodrama o dos duodrama El gènere fou moda al segle XVIII, arran de les primeres creacions d’aquest estil Pygmalion , 1775, de Jean-Jacques Rousseau Jirí Antonín Benda també en compongué, i es feu famós amb alguns dels seus duodrames El procediment tingué una forta volada els darrers anys del segle XVIII i els primers del segle XIX, i fou adoptat per diversos compositors com a recurs dramàtic en algunes escenes crucials d’òperes Zaide , de Mozart Fidelio , de Beethoven Der Freischütz , ’El caçador furtiu', d’A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina