Resultats de la cerca

Fou un dels representants, dins el Romanticisme polonès, de l’anomenada escola ucraïnesa Conreà la poesia religiosa i èpica, però excellí sobretot en la lírica Destaquen els poemes inspirats en tradicions populars de la seva terra nadiua El 1831 emigrà a França

Filla de Llorenç de Mèdici, duc d’Urbino Es casà 1533 amb el futur Enric II de França Després de la mort del seu marit 1559 i del curt regnat del seu fill gran Francesc II 1560, dirigí la política francesa, tant durant la regència 1560-63 com en la resta del regnat del seu segon fill Carles IX 1560-74 Inicialment 1560-67, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, afavorí una política de conciliació entre el partit catòlic representat pels Guisa i el protestant els prínceps hugonots de la casa de Borbó Però no pogué evitar el renovellament de les guerres de religió Davant l’…

Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles y…

De família molt humil, fou contemporani i condeixeble de Francesc Aragó al Collegi Reial de Perpinyà Ascendí en l’escalafó de l’administració de Lluís Felip I de França malgrat les seves conviccions republicanes El 1848 fou nomenat Comissari General a l’illa de la Reunió amb la missió de fer efectiva i supervisar l’abolició de l’esclavitud, que el govern francès havia decretat el 27 d’abril de 1848 Proclamada per Sardà i Garriga el 20 de desembre, en resultà l’emancipació de més de 60 000 esclaus sense incidents violents, fet que ha estat diversament atribuït a una tasca…

A dinou anys s’incorporà a la marina mercant i recorregué la Bàltica i la Mar del Nord Als anys  cinquanta fou càmera a l’exèrcit francès i amb aquesta tasca fou voluntari a la guerra d’Indoxina 1952 El 1954 fou capturat per la guerrilla nord-vietnamita després de la caiguda de Dien Bien Phu, i després de quatre mesos en un camp de presoners, fou repatriat a França Posteriorment, fou corresponsal de guerra a Algèria Treballà també en altres països com el Iemen, Laos, el Marroc i Malàisia La seva carrera cinematogràfica, gairebé només del gènere bèllic, és una recreació d’aquelles…

Arrelat a França, aviat es decantà per l’escultura monumental són obra seva les Dotze Victòries de la tomba de Napoleó I als Invalides, la decoració del timpà de l’arc de triomf de l’Étoile i les estàtues d' Estrasburg i Lilla de la plaça de la Concorde, a París Conreà també l’escultura de mida petita Les tres Gràcies , a Versalles, i Safo i El bany d’Atalanta Musée du Louvre

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1213 amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent 1226-34 de llur fill, Lluís IX Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud Pel tractat de París 1229 obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca Fou de nou regent en partir Lluís IX a la Croada

Es formà a França, Anglaterra i l’Amèrica del Sud i feu alguns viatges d’estudi a la península Ibèrica Professor de castellà a diversos liceus francesos, del 1919 al 1924 fou assistent i substitut de Morel-Fatio al Collège de France Autor de nombrosos treballs, entre ells La légende de Roncevaux 1924, refeu el capítol de Morel-Fatio sobre la llengua catalana del Grundriss der romanischen Philologie de G Gröber per a la segona edició d’aquesta obra

Comte de Tessé Assolí els graus de mariscal 1688 i tinent general 1692 Lluità a favor de Felip V en la guerra de Successió fracassà en l’intent de reprendre Gibraltar 1705 i en el setge de Barcelona 1706 Fou ambaixador de Felip V a Roma, on intentà, sense èxit, de crear una coalició d’estats italians contra els Àustria El 1723 fou ambaixador de França davant Felip V i li aconsellà que reprengués el tron a la mort de Lluís I d’Espanya 1724

Ha format nombroses branques regnants a França i a diversos països Són anomenats Capet directes els reis de França de la tercera dinastia des d’Hug Capet 987 fins a Carles IV 1328