Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Església del Terrer (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on…
Les himeneliàcies
Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…
Sargantana ibèrica
Morfologia La sargantana ibèrica Podarcis hispanica , espècie pròxima de la sargantana de paret P muralis , és més esvelta i més cendrosa, i sovint presenta un dibuix més tènue Hom observa a les fotografies un individu de color pràcticament uniforme a dalt i un altre amb bandes dorsals i laterals clares ben marcades i els flancs amb la part superior més fosca a baix Josep M Barres i Antonio Bea La sargantana ibèrica és més petita, fina i esvelta que la sargantana de paret P muralis Mesura fins a 6,5 cm de cap i tronc i la cua presenta dues vegades aquesta longitud També és més deprimida,…
nimfea blanca
Nenúfars blancs
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies, de fulles flotants, més o menys arrodonides i cordades a la base, grosses, i de flors blanques o, rarament, de color de rosa.
Es troba, espontània, en una gran part d’Europa, en rius i estanys, però també és conreada com a ornamental
politricals
Botànica
Grup de molses, generalment grosses, amb lamel·les sobre el nervi o el limbe dels fil·lidis i càpsules obturades per un epifragma, amb perforacions laterals, que inclou, entre altres, el gènere Polytrichum.
peoniàcies
Botànica
Família de gutiferals constituïda per un sol gènere, Paeonia, amb una trentena d’espècies herbàcies i arbustives, de flors grosses i vistoses, distribuïdes per les latituds temperades de l’hemisferi septentrional.
paradella crespa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades i crespes, d’inflorescència panicular fastigiada i de fruits amb valves grosses.
És comuna en conreus i llocs ruderals humits
fustic
Botànica
Química
Arbre de l’Amèrica tropical de 15 a 30 m d’alçària i amb fulles grosses i enteres, la fusta del qual serveix per a tenyir de groc filatures i teixits.
jull
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles amplament linears i d’espiga amb espícules grosses i oblongues.
Es fa a les messes i en llocs incultes Les llavors del jull barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions
hibisc
Gineceu de l’hibisc de la Xina
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles alternes palmatinèrvies, de flors pentàmeres, grosses i sovint de colors vius, i de fruits en càpsula quinquelocular.
És un gènere ampli, algunes de les espècies del qual són conreades en jardineria, tal com l’hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’hibisc de Síria H syriacus , i algunes altres tenen interès industrial, com ara H cannabinum , que proporciona el kenaf