Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Guillem Clua i Sarró
Literatura catalana
Dramaturg.
Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, es formà com a dramaturg a la London Guildhall University de Londres 1994 i a la Sala Beckett de Barcelona Debutà el 2002 amb l’obra Invisibles , que guanyà el premi Ciutat d’Alcoi de teatre Aquest any feu l’adaptació teatral de Mort a Venècia , de Thomas Mann El 2005 obtingué per segon cop el Ciutat d’Alcoi per La pell en flames , que també fou guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de teatre, obra representada en una quinzena de països Posteriorment ha estrenat, entre d’altres, Gust de cendra 2006, Marburg…
Josep Sanmartín i Aguirre
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’autors de…
,
consort
Música
A l’Anglaterra del segles XVI i XVII, conjunt instrumental relativament reduït de no més de set o vuit intèrprets.
Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R Parsons o W Byrd…
martell

Martell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de la mecànica del piano que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes.
És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta…
Torroja del Priorat

Torroja del Priorat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant N, Poboleda E, Porrera SE, Gratallops SW i la Vilella Alta W, a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses o Pas de l’Ase i de la Vall de Vinyes El territori és molt trencat hi arriben els darrers contraforts de…
Santa Maria del Pla

Aspecte de la façana principal del santuari i convent de Santa Maria del Pla (Sanaüja)
© CIC-Moià
Santuari
Convent
Antic santuari i convent augustinià en ruïnes, situat a un quilòmetre al S de la vila de Sanaüja (Segarra), sota el Tossal Julià.
En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana…
escola napolitana

Fruites (segle XVII), de Giovanni Battista Ruoppolo (Col·lecció del baró Acton de Leporano)
© Corel
Art
Escola artística sorgida a Nàpols quan fou sotmesa a la corona castellana.
Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de MStanzione, AVaccaro i BCavallino Durant…
fumatge
Alimentació
Acció de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i alhora perquè es conservin.
La llenya que produeix el fum ha d’ésser seca i poc o molt aromàtica, i el procés serveix per a eliminar una part de l’aigua dels aliments i, a més, per a esterilitzar-los Prèviament hom acostuma a salar-los o coure'ls, la qual cosa els proporciona una estabilitat més duradora El fumatge pot ésser fet en fred, a uns 25°C carn, salmó i productes no gaire propensos a la descomposició, i en calent, a 90-120°C embotits i peix en general Les installacions modernes de fumatge són aïllades i hermètiques, i disposen de control de temperatura La llenya més apreciada per a cremar és la de noguera,…
Joan Mates
Pintura
Pintor.
Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès Actiu a Barcelona des del 1391 La seva obra, al darrer quart del segle XIV, és contemporània de l’estil italogòtic i recorda el de la maduresa dels germans Serra En la seva evolució s’integrà en l’estil internacional, introduït per Lluís Borrassà, de qui fou coetani Acabà 1409 el retaule de Sant Antoni catedral de Barcelona, contractat i iniciat per Pere Serra La seva personalitat s’identifica amb la de l’anònim Mestre de Penafel, per tal com coincideix l’estil amb els retaules de Santa Llúcia i de Sant Miquel procedents de Penafel Penedès L’…
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina