Resultats de la cerca

Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

Net d’Antígon Monòftalmos i fill de Demetri I Fundà una dinastia que es mantingué durant un segle en el domini de Macedònia Vencé Pirros de l’Epir quan tornava d’Itàlia També s’hagué de defensar d’una guerra organitzada per Ptolemeu II, que tenia por del poder que havia aconseguit Morí molt vell, després de portar a terme una gran obra cultural a Macedònia

Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França

Entre ells cal esmentar Turloch O'Connor 1088-1156, rei de Connacht 1106-56, que fou aird-righ cap suprem dels diversos reis irlandesos el 1120 El seu fill, Rory O'Connor 1116-98, rei de Connacht 1156-86, fou l’últim aird-righ d’Irlanda hagué d’acceptar la sobirania del rei d’Anglaterra Enric II, amb el qual signà el tractat de Windsor 1175

Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859 És fill seu l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana

Fundat durant la dècada de 1940, fou un club amateur centrat en la formació Jugà a primera divisió catalana, la segona categoria d’escacs de Catalunya Tenia la seu al barri de la Barceloneta però, per qüestions urbanístiques, el 2007 s’hagué de traslladar Finalment, el 2010 acabà integrant-se al Club d’Escacs Barcelona-Vulcà, per crear el nou Club d’Escacs Barcelona

Dirigí el setmanari Alt Empordà 1917-23 Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat i s’hagué d’exiliar Seguint la tendència simbolista del noucentisme, publicà Les cançons de l’instant 1921 i, més endavant, altres llibres de poemes que posen de manifest aquesta mateixa herència Estrelles caigudes 1954, Poemes amb ocells 1965, Un mateix fang 1972, i També el silenci 1978

Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se

Fill de Ptolemeu IV i d’Arsínoe III Orfe a cinc anys, durant la seva minoria perdé la Celesíria i l’Àsia Menor a la batalla de Panio 200 aC Casat amb Cleòpatra, filla d’Antíoc III 193 aC, i coronat el 197 aC, hagué de fer cara a diverses revoltes dels autòctons, que només pogué sufocar 184 aC gràcies a la protecció dels romans