Resultats de la cerca

El petit poble de Lilla, dit també l’Illa, és al sud-est de la vila de Montblanc Les referències documentals d’aquest indret són escasses una de les úniques notícies data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el “ castro Alila ” amb totes les possessions que tenia dins el seu terme De l’església, dedicada a sant Joan, se n’han trobat escasses referències Podria ser que en la butlla del papa Celestí III atorgada l’any 1194, que esmenta l’església de “ Monte Albo cum suffraganeis suis ”, l’església de Sant Joan de Lilla es trobés, implícitament, entre…

L’església parroquial de Sant Estève és situada a la part més alta de la vila de Rebolhet, la qual es troba enlairada a l’esquerra del curs superior de l’Adasig Una de les primeres mencions documentals del lloc de Rebolhet i de la seva església —que centra la vila— data de l’any 1188, quan Hug de Somià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li donà, entre d’altres béns, la seva honor de la villa Reboleti , conjuntament amb l’església de Sant Estève gràcies a aquesta cessió, els templers del Masdéu esdevingueren senyors de tot aquest territori No ha estat…

Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180 El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per…

Vida i obra Traduí al català La belle dame sans merci d’Alain Chartier la versió, malgrat el canvi d’octosíllabs a decasíllabs, és fidel i reeixida, i palesa una gran compenetració amb el poema francès L’autor d’aquesta traducció s’ha identificat amb un cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem atestat els anys 1459 i 1461 com a comanador de Torres de Segre i lloctinent general del Gran Prior de l’Orde de Catalunya, personatge de vida atzarosa, que és recordat a la Glòria d’Amor del també hospitaler fra Bernat Hug de Rocabertí i que se suïcidà per amor a Violant Lluïsa de Mur…

Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i d’Ermessenda Desfar Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sollicitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries 1320, es feu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau VII de Rocabertí , a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada per manament de l’infant Alfons s’avançà al…

Situació Torre d’angle del recinte fortificat d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura És situat al poble de Tatzó d’Avall, separat 1 km del nucli dit Tatzó d’Amunt Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E La població és situada a un centenar de metres de la N-114, a mà esquerra, uns 2 km al sud d’Elna Història El castell de Tatzó d’Avall, bressol de la família vescomtal a la qual donà el nom, era el successor segurament d’una localitat molt antiga, de la qual unes poques excavacions fetes a prop han descobert vestigis romans i preromans L’etimologia del seu nom és un…

D’aquest castell no ens ha restat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva situació geogràfica L’any 1033, el bisbe sant Ermengol, gaudint encara de bona salut, disposà el seu testament, en el qual ordenava als seus executors testamentaris que després de la seva mort venguessin, entre altres béns, l’alou d’Alteracs Els diners obtinguts de la venda havien de servir per a pagar l’obra de la seva església d’Urgell El 1 5 de les calendes de setembre de 1038, el sagristà Sunifred, Ermenir i Ramon Geruz, en nom del difunt bisbe urgellenc, vengueren segons Costa i Bafarull, a “ Villelmar…

A Castellfollit de la Roca hi havia hagut un castell, situat segurament en un dels extrems de la població Segons Pascual Madoz, fou destruït totalment L’any 1691, durant una invasió dels francesos Segons Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, possiblement el lloc de Castellfollit ja es trobava documentat L’any 957 en el topònim “ Riva fracta ” Tenim referències d’aquest castell anomenat “ Kastro Fullit ” L’any 1096, en què surt com a límit d’un alou situat a Aiguanegra, en la donació de Guillem Bernat i Gisberga al monestir de Sant Joan les Fonts L’any 1110 torna a aparèixer quan els vescomtes de Bas…

D’aquest castell, que era situat en un Indret proper a l’església, no hi ha gaire documentació L’església, inicialment del castell, segons F Monsalvatje, esdevingué al segle XV església parroquial Hi ha un document de l’any 1168 en què surt Arnau de la Miana “ Sarminiana ” És una donació d’una terra, situada a la parròquia de Creixenturri, al monestir de Sant Pere de Camprodon Arnau de la Miana és el primer senyor documentat del lloc Segurament n’hi devia haver hagut d’altres abans L’any 1175 Guillem de la Miana signà a l’escriptura de venda de la vegueria d’En Bas, pel vescomte Hug…

Situació Una vista de conjunt de la fortificació J Bolòs Les restes dels murs del castell de Castelló són situades a l’extrem d’un contrafort de la muntanya dels Llancers, damunt la cinglera de Joanetes, des d’on s’albira tota la plana d’en Bas, situada uns 400 m més avall Mapa 294M781 Situació 31TDG531615 Per a pujar-hi cal agafar, als afores d’Hostalets d’en Bas, anant cap a migjorn, una pista, no gaire bona, que s’enfila fins a la Coromina Un cop al petit altiplà de Falgars, abans d’arribar a l’església de Sant Pere, cal agafar un camí que va seguint l’espadat i que, després de travessar,…