Resultats de la cerca

Essencialment autodidacte, durant els anys seixanta collaborà amb músics de rock de Londres, com ara Mick Jagger i Eric Clapton El 1969 s’installà als Estats Units, on entrà al grup Lifetime de Tony Williams El mateix any inicià la seva collaboració amb Miles Davis i enregistrà In a Silent Way i Bitches Brew El 1971 fundà la Mahavishnu Orchestra, que fonia jazz , rock i música hindú Durant la segona part dels setanta se centrà en el grup Shakti, on tocava la guitarra acústica Més endavant feu molts concerts amb duo o trio de guitarres,…

El 1853 entrà al Conservatori de París per estudiar amb Marmontel, Prudent i Petit piano i Carafa i S David composició El 1858 començà una intensa carrera com a concertista de piano que el portà per tot Europa i als EUA Del 1880 al 1882 realitzà una gira de concerts a Austràlia, on aconseguí una certa fama com a virtuós del piano i com a compositor Encara que el 1883 tornà a Europa, finalment s’installà a Sydney el 1885 El 1886 fou nomenat director de la Societat Filharmònica d’aquesta ciutat Entre les seves composicions cal destacar l’òpera lírica Vercingetorix 1881, l’oratori…

Es crià a Detroit, on d’adolescent cantà amb Charlie Parker i altres músics que visitaven la ciutat El 1951 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton i s’installà a Nova York Del 1960 al 1963 actuà amb Ray Charles, amb qui gravà un disc a dues veus Malgrat les ofertes que rebé d’importants companyies discogràfiques per a fer música de caràcter més comercial, treballà sempre amb els seus propis temes i les recreacions molt personals que feia dels temes estàndard, com ara a The Audience with Betty Carter 1979 o Look what I got 1988 Sempre es feu acompanyar per músics joves amb talent,…

Estudià cant a París i el 1877 debutà a l’Òpera de Lió amb el paper de Saint-Bris Les Huguenots A partir del 1880 s’installà a la capital de França, i durant el període de 1883-93 hi actuà sovint a l’Òpera Destacà també al Covent Garden de Londres, on cantà entre el 1891 i el 1904, i el 1893 es presentà al Metropolitan de Nova York, escenari que visità regularment fins el 1908 Notable intèrpret de personatges com el de Mefistòfil Faust , participà en les estrenes d’òperes de J Massenet Le Cid , 1885 La navarraise , 1894 i de C Saint-Saëns Ascanio Fou…

Fundat el 1924, fou impulsat per un grup de bascos residents a la ciutat És l’únic club de Catalunya dedicat a l’especialitat de cesta punta El 1927 s’installà al Frontó Novetats, el 1958 al Principal Palacio i posteriorment al Complex Poliesportiu de la Vall d’Hebron Olímpics Des dels seus inicis fins als anys setanta dominà els campionats d’afeccionats Participa en el Campionat d’Espanya de divisió d’honor Disposa d’equip femení i d’escola de cesta punta A les seves installacions hi ha un frontó de 56 m Alguns dels jugadors més destacats són els campions d’Espanya…

El 1771 s’installà a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sollicitat ni el més valorat El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride , que, musicat per Christoph W Gluck 1779, constitueix un dels cims del gènere operístic Guillard escriví també per a Antonio Sacchini gdipe à Colonne , 1786 Chimène, ou Le Cid , segons l’obra de Corneille, 1783, per a Antonio Salieri Les Horaces , també segons Corneille, 1786, per a Jean-Baptiste Lemoyne Électre , 1782 i…

Es crià a Alabama i al principi dels anys trenta tocà a Chicago amb Jimmie Noone i Louis Armstrong El 1933 s’installà a Nova York per tocar amb Benny Carter De l’any 1936 al 1939 formà part del grup de Benny Goodman, un dels primers conjunts racialment integrats, i donà a conèixer el seu estil pianístic, que esdevingué dels més importants del període anomenat swing Aportà innovacions rítmiques, harmòniques i contrapuntístiques, que influïren en pianistes posteriors Liderà breument una orquestra i després actuà sobretot al capdavant d’un trio Wilson dugué a terme nombrosos enregistraments,…

Fou passant de Vallès i Ribot i s’afilià al Partit Republicà Federal Fou elegit diputat a corts per Figueres els anys 1905, 1907, 1910 i 1914, destacà com a brillant parlamentari i presidí la minoria de la conjunció republicanosocialista el 1910 Cofundador de la UFNR, signà el 1914 el Pacte de Sant Gervasi El 1916, en perdre l’acta de diputat, s’installà a Madrid i s’uní al partit liberal dinàstic fou ministre d’instrucció pública en els governs de Romanones 1918-19 i de García Prieto 1922-23 El 1930 fou jutjat pel fet d’haver acusat Alfons XIII d’ésser…

Emigrà als EUA 1913, i el 1925 s’installà a Nova York Practicà una pintura expressionista fins el 1939, posteriorment conreà l’abstracció d’inspiració surrealista i, des del 1947, se centrà en les formes pures i el color, plasmats en grans teles, en una progressiva simplificació que el portà pràcticament a la monocromia i al rectangle com a forma única Cap als últims anys de la seva vida els colors purs i apassionats s’enfosquiren, i el negre passà a predominar en les seves obres El 1987, la Tate Gallery de Londres, la fundació Juan March i…

Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional…