Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
etnolingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües des del punt de vista etnogràfic.
Nicolas Bourbon
Literatura francesa
Poeta francès en llengües francesa i llatina, autor de Nugae (1533).
ugarític
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Antiga llengua parlada a Ugarit, que pertany al semític del NW.
Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest nombre, l’absència d’…
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
Imma Monsó i Fornell

Imma Monsó i Fornell
© Arx. I. Monsó / Autor: Vincent Desvaux
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor…
,
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
competència transversal
Competència bàsica relacionada amb diversos àmbits del coneixement i de la vida personal, social o laboral.
En són, entre d’altres, la capacitat de comunicació, de treballar en equip, de comunicar-se amb persones no expertes en la matèria, d’adaptar-se a situacions noves, la creativitat, l’autonomia, el coneixement de cultures, costums i llengües diferents de les pròpies, la iniciativa i l’esperit emprenedor, la capacitat de crítica i autocrítica, etc
música de Gàmbia
Música
Música desenvolupada a Gàmbia.
Gàmbia és una societat multiètnica i multicultural Els grups manding, wòlof, serer i diola conviuen en una extensió de territori relativament petita Les llengües més esteses són el manding i el wòlof La majoria de la població és musulmana Àfrica musulmana i la resta es reparteix entre el catolicisme, el protestantisme i les religions animistes Àfrica negra
literatura pràcrita
Literatura
Jainisme
Budisme
Literatura conreada a diverses contrades de l’Índia, formada en bona part per la literatura canònica del budisme theravāda i de les dues sectes jaines (jainisme): Svetambaras i Digambaras.
Es troba també àmpliament representada en la literatura dramàtica sànscrita, on constitueix la llengua dels personatges de caràcter vulgar Una altra secció és integrada per una sèrie d’obres gramaticals i diccionaris composts per diversos gramàtics Vararuci, Canda, Hemacandra, etc A partir del segle XII cedeix gradualment el lloc a les diverses literatures escrites en les llengües neoindoàries
sibilant

Esquema fonètic de les sibilants catalanes segons A. Badia i Margarit
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.
En certes llengües, el tret sibilant, estrident en la terminologia acústica, és rellevant en oposició a mat, des del punt de vista fonològic El català disposa, almenys fonèticament, de la sèrie sibilant més rica de tota la Romània s, z, s, z, ŝ, z, ŝ, z, s, z caça, casa, tots, dotze, caixa, corregir, metxa, metge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina