Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Antoni Alegret
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i filòleg.
Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català
,
‘Abd Allāh ibn Buluḡḡīn
Història
Rei de Granada, de família zírida.
Succeí 1073 al seu avi Badis i fou més inclinat a les lletres que a la política Per tal d’aturar l’avanç dels cristians s’alià amb l’emir almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, i aquest acabà apoderant-se de Granada i exiliant-lo al Marroc, on morí Deixà escrits uns comentaris a l’Alcorà i unes memòries
Domènec Comerma i Bonet
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
Fou doctor en teologia, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona i provincial de l’orde dels dominicans 1819-25 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 Publicà Discurso sobre las épocas de la entrada de los fenicios, griegos y cartagineses en Cataluña i Noticias acerca del jubileo del Año Santo 1826
Miquel Carreras i Costajussà
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell 1928 i collaborà a La Ciutat i al Diari de Sabadell Publicà uns modèlics Elements d’història de Sabadell 1932, Conceptes i dites de Martí Rialp 1938, i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d’història ciutadana 1930
Francis Jammes
Literatura francesa
Poeta francès.
Mallarmé i Gide l’introduïren en el món de les lletres i li donaren la possibilitat de publicar els seus primers llibres De l’angélus de l’aube à l’angélus du soir , 1898 Le deuil des primevères, 1901, en els quals fa palesa la seva ingenuïtat i el seu enginy a tractar temes familiars o exòtics
Josep Daurella i de Rull
Filosofia
Professor de filosofia.
Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector 1924 Fou senador 1923 i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres 1902 En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica Instituciones de metafísica 1891, La filosofía del Dante Alighieri 1896, Apuntes de lógica fundamental 1904
Ramon Grabolosa i Puigredon
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Fundador de la revista “Pyrene” i activista cultural Publicà Històries de Vila Vella 1957, Besalú , un país aspre i antic 1968, Olot els homes i la ciutat 1969, Santa Pau i la seva baronia 1971, Carlins i liberals Història d’unesguerres 1972, Olot en les arts i en les lletres 1974 i Olot i les seves valls 1975
Joseph Anglade
Història
Erudit occità.
Fou professor a la facultat de lletres de la Universitat de Tolosa escriví treballs sobre gramàtica provençal i, principalment, sobre els trobadors A partir del 1913 collaborà diverses vegades amb articles a l’Institut d’Estudis Catalans D’entre les seves obres destaquen Les Troubadours 1908 i Histoire sommaire de la littérature meridionale au Moyen Age 1921
Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet
© TNC
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-…
,
Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle XIX
Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina