Resultats de la cerca
Es mostren 1462 resultats
pedra

Part de pedra
© C.I.C.-Moià
Mineralogia i petrografia
Cos mineral sòlid i dur, de composició molt variable, no metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueix les roques.
Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc
oví | ovina

Ramat d’ovelles
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Economia
Relatiu o pertanyent als ovins, especialment a les ovelles.
La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat i d’obtenir,…
banda

Banda de música
© C.I.C.-Moià
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Especialment apta per a fer música a l’aire lliure i caminant com s’esdevé en la banda militar, ha estat utilitzada per a ornament de les festes ciutadanes i religioses o amb finalitats més estrictament musicals, com els concerts populars Així ha estat sovint mantinguda per les autoritats civils o per associacions populars Pertanyent a la primera possibilitat sobresurt, al Principat de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona Les bandes del País Valencià, la majoria mantingudes per associacions populars, constitueixen un fenomen etnogràfic peculiar En 545 poblacions han estat registrades…
ulleres

Ulleres de sol
© CIC-Moià
Física
Oftalmologia
Instrument òptic format per un parell de vidres (simples vidres o lents) que se sosté al nas i a les orelles, de manera que cadascun dels vidres s’escaigui davant un ull, per tal de corregir els defectes de la visió o protegir els òrgans de la vista.
En les ulleres oftalmològiques hom utilitza lents convergents per a corregir la presbícia, divergents per a corregir la miopia, bifocals o trifocals ulleres bifocals o trifocals per a compensar defectes d’acomodació, tòriques i cilíndriques per a corregir l’astigmatisme, etc Per a corregir aberracions cromàtiques hom utilitza lents o vidres de color hom n'utilitza també per a protegir els òrgans de la vista de radiacions nocives o per a impedir el pas d’una part de l’espectre lluminós, com les ulleres que utilitzen els radiòlegs, els soldadors, els aviadors, etc Són d’aquest tipus les…
serverola

Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries
sardana

Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…
ruda

Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
correbou

Correbous a Peníscola
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…
gra

grans de matafaluga
© C.I.C - Moià
Botànica
Nom aplicat a certes llavors petites, com les de mostassa o de matafaluga.
excursionista

Excursionistes pel Bages
© CIC-Moià
Persona que practica l’excursionisme o fa una excursió.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina