Resultats de la cerca
Es mostren 1454 resultats
Lluís Maria Saumells i Panadès
L’astròleg, de Lluís Maria Saumells i Panadès
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format en diferents tallers de Barcelona, es professionalitzà el 1934 i amplià estudis a París 1946-48 i altres països d’Europa La seva obra, sempre figurativa, reflecteix l’angoixa existencial i mística de l’home actual, com resulta evident en les sèries de filòsofs, astrònoms i artistes davant la tela, dels quals destaca el bust Tales de Milet El 1954 fou nomenat director de l’Escola-taller d’Art de Tarragona, on exercí una important tasca docent, al temps que exposava a l’Estat espanyol i a l’estranger la seva obra Obtingué, entre d’altres, els premis Sant Jordi 1958 de la diputació de…
Bruno Taut
Arquitectura
Arquitecte i teòric alemany adscrit a la tendència racionalista.
A l’Exposició de la Construcció de Leipzig 1913 erigí el Monument al ferro , i a l’Exposició del Werkbund, a Colònia 1914, mostrà les grans possibilitats del vidre com a material de construcció El 1926 inicià la construcció de cases populars a l’estil internacional a Berlín Amb motiu de l’ascensió dels nazis al poder emigrà, primer a Moscou 1932, després al Japó 1933 i a Turquia El 1919 publicà una sèrie de projectes realitzats durant la Primera Guerra Mundial sobre arquitectura alpina En el seu llibre Die neue Baukunst in Europa und Amerika 1929 resumeix les característiques del…
General Guitart i Lostaló
Arquitectura
Arquitecte (1887).
Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument…
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Maria Subirachs
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor, dibuixant i gravador.
Fill de Josep Subirachs Casanovas, obrer de la fàbrica de tints Rottier, i de Josepa Sitjar Ferrer Treballà al taller d’un daurador i el 1942 ja participà en una exposició collectiva al Poblenou, el seu barri Fou aprenent amb Enric Monjo i Garriga 1942-47 i alumne lliure a Belles Arts 1945, però qui exercí sobre ell un profund mestratge fou Enric Casanovas i Roy 1947-48 Exposà individualment a la Casa del Llibre de Barcelona el 1948, i l’any següent, en grup, a Girona i al Segon Saló d’Octubre barceloní, on també ho féu en posteriors edicions Cofundador del grup Postectura,…
Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Germà de Joan Llimona Format des de petit amb Frederic Trias, i després a Llotja, amb els Vallmitjana i amb Nobas El 1880 obtingué, amb El fill pròdig , la pensió Fortuny per a estudiar a Roma, on anà amb el seu germà Allà treballà al taller d’Enric Serra i assistí a l’acadèmia Gigi El mateix 1880 enllestí les dues obres exigides per la pensió Patrici romà Museu d’Art Modern de Barcelona i l’esbós eqüestre per al Ramon Berenguer el Gran versió definitiva a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona Novament a Barcelona, féu relleus per al monument a Colom 1886 i diverses obres per…
Catalunya celebra l’11 de Setembre
Les institucions i els ciutadans de Catalunya celebren el seu Dia Nacional, l' Onze de Setembre , aquest any marcat per l’empresonament i l’exili dels membres del govern de la Generalitat, d’activistes i de diputats independentistes A l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, presidida pel president Quim Torra, hi assisteixen representants de les principals institucions i dels partits polítics, llevat de la CUP, el PP i Ciutadans Aquest partit convoca un acte a la plaça del Rei de Barcelona per denunciar l’exclusió de què, segons ells, són objecte els unionistes per part…
Guastalla
Ciutat
Ciutat de l’Emília-Romanya, Itàlia, a la província de Reggio de l’Emília.
Situada a la confluència del torrent Crostolo amb el Po, és un mercat agrícola i ramader És seu episcopal Adscrit a Reggio de l’Emília 781-864 i, després de diversos canvis, a Parma 1304-47 i 1402-06 i Milà 1347-1402 fou independent fins el 1428 erigida en comtat —i posteriorment 1621 en ducat—, el 1539 fou adquirida per Ferran Gonzaga mort el 1557, virrei de Sicília i governador de Milà 1546 El 1746 passà a Àustria unida al ducat de Màntua i el 1748 als ducs de Parma El 1816 passà a Maria Lluïsa d’Àustria i el 1848 al duc de Mòdena, Francesc IV El 1861 fou annexada al Piemont Cal destacar-ne…
Antoine Bourdelle
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor francès, dibuixant i medallista.
Exposà per primera vegada al Salon del 1884 i installà a París el seu taller, avui convertit en museu on és guardada una gran part de la seva producció Del 1893 al 1908 collaborà com a ajudant d’Auguste Rodin, i s’hi inspirà en les actituds i en el tractament de les escultures La seva aportació formal fou resoldre les escultures amb sobrietat i amb una gran concentració interior emparentada amb l’estètica expressionista Cap d’Apollo museu Bourdelle L’afany d’equilibri, amb l’ajut d’una tècnica segura, s’aprecia en la moderada voluntat de continuar el fauvisme o el cubisme D’una producció…
Antoni Sors i Ferrer

Antoni Sors i Ferrer
© AGRUPE
Alpinisme
Escalada
Alpinista.
Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró des del 1970, fou membre del GAME 1973 Feu ascensions als Pirineus i als Alps, i participà en expedicions als Andes 1975, 1978 i l’Afganistan, amb l’ascensió al Noshaq 1976 Encapçalà la primera expedició catalana que coronà el Broad Peak de 8047m, al massís del Karakoram 1981 Participà en l’intent d’ascens a l’Everest 1983 i dirigí una expedició frustrada al Lhotse Shar 1984 El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, pel coll nord Una placeta duu el seu nom a…
,
L’escultura durant la Guerra Civil
La insurrecció militar del juliol del 1936 i la revolta social subsegüent desenvocaren en una guerra civil que no s’acabà fins al primer d’abril de 1939 Òbviament, amb la situació de lluita armada, la vida cultural i artística de Catalunya va patir un trasbals amb repercussions traumàtiques Tanmateix, les activitats artístiques no es van interrompre del tot Les galeries d’art van tancar les portes, però diverses institucions organitzaren exposicions de marcat caràcter ideològic La Generalitat de Catalunya, amb la creació del Comissariat de Propaganda, aconseguí difondre propaganda política a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina