Resultats de la cerca

Collaborà a “La Nostra Terra” Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França És autor del llibre de poemes Dansa de les hores , inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover Publicà també Roses de França , 1953, traduccions de poetes francesos La resta de la seva obra no es publicà fins el 2009 en el volum Les veus estèrils Obra poètica completa poemes lírics, obra satírica i traduccions

Fou becari a Magúncia, on estudià amb Salzinger Publicà un Dialogus1 Magúncia 1740, on, seguint la idea lullista, defensa la possibilitat de demostrar les veritats de la fe mitjançant la raó natural Féu també una versió llatina del Llibre de santa Maria i una introducció a l’art lullià, inèdites

Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou i a Magúncia, amb Salzinger Ocupà una càtedra lulliana a la Universitat de Mallorca, i posteriorment fou nomenat lector de la de Salamanca, on fundà un nucli lullià Defensà l’origen diví de la doctrina lulliana És autor de Liber apologeticus artis magnae BRaymundi Lullii Salamanca, 1746, d’una versió castellana de la Doctrina pueril de Llull i d’una introducció a l’art lulliana

Demòcrata i republicà, fundà i dirigí el setmanari El Iris del Pueblo en la primera època 1855-56 Collaborà a l’Ateneu Balear 1863 Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865 Amic de Castelar, fou membre de la Junta de Govern de les Balears octubre del 1868 Fou cònsol d’Espanya a Alexandria novembre del 1868 i governador civil d’Almeria abril del 1870 Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, escriví Poesías 1868 i el fullet Una preocupación mallorquina 1877, on combaté les posicions de Josep Taronjí sobre la qüestió xueta

Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa 1684, segona edició 1697, a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702

El centre de les seves activitats fou l’antic mar de Cortés, al Pacífic, atret per la riquesa dels bancs de perles El 1632 adreçà al virrei de Nova Espanya, marquès de Cerralbo, una relació del viatge de Juan de Iturbe per les costes de Califòrnia i de l’expedició de Francisco Ortega, en la qual participà personalment, que arribà al grau 27 i als ports de San Bernabé cap de San Lucas —per al qual sollicità permís de població— i La Paz Fou processat per l’audiència per ocultació de nacionalitat, quan tenia en construcció, a San Blas, Nova Galícia, una nau de sis-centes tones, disposat a…

Doctor en arts i medicina És autor del Libro del arte de las comadres 1541, un dels primers i més influents escrits sobre obstetrícia i pediatria en llengua moderna a la península Ibèrica Un poema seu, dedicat a Carles V amb motiu de la visita d’aquest a Mallorca, fou publicat el 1863

El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat consignació , per la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca 1849, base per a la definitiva abolició d’aquesta càrrega que gravava l’economia mallorquina des de la baixa edat mitjana

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’…

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines