Resultats de la cerca

Professor d’història de l’art a la Universitat de Parma La seva poesia transposa en el paisatge de la seva Emília natal una malenconia distanciada, molt influïda pel to elegíac de l’obra de Proust Els seus principals reculls són Sirio 1929, Lettera da casa 1934, La capanna indiana 1951, Viaggio d’inverno 1971 i La camera da letto 1984, poema narratiu considerat la culminació de la seva obra

És autor d’una novella pastoral, Daphné 1808, a la manera de Salomon Gessner, de diverses poesies publicades en revistes locals i recollides, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Mailly ou le tribut de la reconnaissance 1820, i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals Amb Pere Puiggarí publicà Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint André de Sorède 1814

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema

Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel

El 945 atacà Constantinoble i obtingué de l’emperador Romà I Lecapè un tractat de comerç molt avantatjós, però a la tardor del mateix any fou vençut i fet presoner pels drevlians, a mans dels quals morí torturat Ígor és el protagonista del poema èpic anònim del s XII Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de la tropa d’Ígor’ i també de l’òpera Kniaz’ Igor' ‘El príncep Ígor’ de Borodin

De jove, influït per Keats, escriví A Vision of Mermaids 1862 Convertit al catolicisme 1866, es féu jesuïta i escriví poemes, com The Habit of Perfection La seva poesia aportà una originalitat renovadora en la producció poètica victoriana El seu poema més important és The Wreck of the Deutschland ‘El naufragi del Deutschland’, 1875 La seva obra, publicada el 1919, ha influït la poesia anglesa del període 1920-30

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva